𝐸𝓁 𝒷𝑜 𝓈𝒶𝓂𝒶𝓇𝒾𝓉𝒶

Un home jueu estava fent el viatge des de Jerusalem cap a Jericó. En el camí va ser assaltat per uns homes els qui els van robar la seva roba, el van colpejar i el van deixar gairebé mort. Un sacerdot també anava de viatge per aquest camí i en veure a l'home ferit, va creuar a l'altre costat del carrer i va seguir sense oferir ajuda. Un levita també va passar per aquí però igual que el sacerdot, va travessar el carrer i es va anar sense ajudar-lo.

oDesprés va passar un home de Samaria, un poble menyspreat pels jueus. El samarità va veure a l'home i es va compadir d'ell. Va prendre vi i oli per a netejar les seves ferides i després d'haver-ho embenat, ho va muntar en la seva cavalcadura i va portar a un allotjament on va passar la nit cuidant-lo. Al següent dia el samarità li va pagar a l'amo d'aquell lloc dues monedes de plata perquè cuidés del jueu i li va dir que si hi hagués despeses addicionals li pagaria la resta la pròxima vegada que estigués en l'àrea.

En acabar la paràbola Jesús pregunto: Quins d'aquests tres homes va ser el proïsme del jueu? L'expert en la llei va respondre, "El que mostro misericòrdia". Jesús llavors va dir: "Si, barren i facin vostès el mateix." La seva gran moralitat d'aquesta paràbola, es la següent; Hem d'ajudar a les persones que ens envolten, sense esperar alguna mena de recompensa, tampoc sense jutjar per motius ideològics, sexuals, de genera o de fe. Hem d'ajudar a tot el món, i no ajudar a les persones per aquests motius fan de la persona la pitjor.

                                                   

A més a més aquesta paràbola representa molt bé l'actualitat i podríem exportar el seu missatge. En un moment de la nostra història on l'odi està molt present, hem de ser encara més generosos, no hem de jutjar a les persones. Qualsevol persona té el dret universal a ser auxiliat i protegir-les en situacions vulnerables. Per això l'esser humà per mi es el màxim representant d'aquesta paràbola. Un ser que  a la vegada pot ajudar moltíssim, i també destruir. Hem de saber que farem amb el nostre poder. 

 

                                                  

     

                     

                                                     

  

𝒮𝒾𝓂𝒷𝑜𝓁𝑜𝑔𝒾𝒶 𝒹𝑒𝓁𝓈 𝓃𝓊𝓂𝑒𝓇𝑜𝓈

 

Des de el naixement de Jesucrist a la seva mort la seva vida ha estat envoltat de grans fets i que curiosament també està envoltat de números que tenen un significat molt important en la fe cristiana. I que s'ha de observar molt be en els fragments de la bíblia i que tenen referencies, a vegades ocultes, sobre el cristianisme i la seva fe.

Per posar-nos en context un dels primers fets més rellevants a la vida de Jesucrist, va ser el seu baptisme. Allà trobem a 3 figures que són representades per una paloma ( l'Espiri Sant), Una veu ( Déu) i un home o nen ( Jesucrist). Aquest numero té molta importància i es que representa a la Trinitat, representa la totalitat (passat, present i futur). Per exemple a Déu se li diu tres vegades 'Sant', ja que dir-ho tres vegades representa la seva totalitat  i el que té tota la deïtat.

Si avancem cronològicament per la vida de Jesucrist, ell se'n va 40 dies al desert per començar i preparar-se a predicar. Aquest numero el '40', no significa un altre cosa que la preparació. A més a més significa el canvi cap a un nou cicle. Per exemple tenim que el diluvi va durar quaranta dies o el jueus quan es troben 40 anys al desert, el que significaria que es una prova. 

Jesús quan va escollir al seus 12 apòstols no va ser per casualitat, aquet numero té una gran importància i un gran significat per si sol.  Aquest numero fa referencia a les fundacions. Dotze van ser els apòstols, i aquests apòstols després de la mort de Jesucrist  fundaria la religió cristiana o també la fundació d'Israel que va estar formada per dotze tribus diferents. Llavors aquest numero té una carrega ja no solament numèrica, sinó que també simbòlica i amb un gran pes emocional.

Altres números  amb molta carrega simbòlica, es el numero tretze. Aquest numero representa la rebeldia i la traïció. Es veu amb més claredat en l'Últim Sopar, on la tretzena persona en la taula, Judes, va marxar i va trair a Jesús.

O també tenim el numero set, que representa la perfecció. Sovint s'usa per a representar conclusió o perfecció. Hi ha innombrables exemples en la Bíblia, com els set dies de la creació... La seva contraposició seria el numero sis. Un símbol d'humanitat i feblesa humana. Adán i Eva van ser creats en el sisè dia de la creació. El sis representa també el mal i un trio de sis és el número de la Bèstia en el llibre de l'Apocalipsi.

En definitiva podem observar que hi ha una carrega molt religiosa en els números, que a vegades passa desapercebuda, encara que existeix i té un component molt important en la historia del cristianisme, i també en la seva posterior fundació.

𝒮𝒶𝓃𝓉 𝒜𝓃𝓉𝑜𝓃𝒾

 

A mitjans de Gener de cada any es dona, meterologicament parlant, la setmana més freda de tot l'any. Aquesta comença el 15 del mateix mes fins el 22. Llavors l'imaginari popular i cristià va batellar aquests dies com: 'La Setmana dels Barbuts'. Aquesta setmana es denomina aixì, ja que coincideix amb els sants de Pablo Ermitaño (15 de gener), sant Mauro Abad (16 de gener) i sant Antoni Abad (17 de gener). Perquè aquests se'ls representa amb una barba molt llarga i gruixuda.

Però a vegades la tradició allarga la setmana dels barbuts i inclou més dies presidits per sants que, evidentment, porten barba. Són sant Fructuoso, que celebra la seva festivitat el 21 de gener, i sant Vicente Mártir, el dia 22. També hi ha qui inclou en aquest període a alguns altres sants barbuts menors, com a sant Benito i sant Efigio (15 de gener), sant *Facio (18 de gener) i sant Canó (19 de gener).

Aquesta tradició està molt present a Catalunya, i especificament al barri de Sant Antoni/ Barcelona. En aquest barri els dies 16 i 17 de gener es celebren les seves festes denominades 'Els tres tombs'. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Amb la presencia del cristianisme les voltes s'acostumen a fer al voltant de l'esglèsia de Sant Antoni. Encara que no solament és festeja a Barcelona sinò que en altres poblacions com: Reus, Sant Cugat del Vales...

Durant aquesta setmana s'acostuma a registrar les temperatures més gelides de tot l'any. Per això hi han diversos refraners populars que fa referència aquesta condició climatologica com: ‘Quan vénen els tres barbuts: sant Pau Ermità, sant Maur i sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts’

NOTÍCIA:

EL SEMANAL

EL TEMPORAL RAMONA DEIXA SENSE SANT ANTONI

El patró de les festes 'Sant Antoni' no podrà celebrar-se aquest any, a causa de la gran tempesta hivernal que ha causat 'RAMONA'. Moltíssims animals s'han quedat sense poder-los batejar, encara que la tempesta ha complicat aquest ritual, les xarxes socials i les noves tecnologies han pogut apropar la tradició a totes les cases. Molts han fet trucades via Skype i han sigut els primers animals batejats via internet.

Max ha sigut el primer gos batejat a la ciutat de Barcelona. Els seus amos van apuntar-se a la llista que havia oferit l'església de Sant Antoni i a les 9 del matí va aconseguir ser el primer gos a batejar-se, encara que aquest estava una mica adormit.

Tot i això, molts amos molt devots han aprofitat i s'han batejat amb els seus animals. I quasi tots anaven molt abrigats, ja que el fred és molt notable i a la vegada els preus de la llum i el gas s'han disparat fent impossible alguna mena d'escalfor a les cases.

𝐄𝐥𝐬 𝐚𝐯𝐢𝐬 𝐝'𝐎𝐫𝐢𝐞𝐧𝐭

 

Moltes vegades desconeixem la gran historia dels Reis Mags D'Orient. Per conèixer-la hem d'anar a les histories de la bíblia i al seu relat. Encara que hi han molts relats, el de la bíblia es el principal i el que més té importància entre els cristians i els no cristians.

En la Bíblia, no els denominen reis ni s'especifica quants són, sinó que només es diu que són “savis d'Orient”. En moltes corts d'Orient, entre elles les de l'antiga Pèrsia i l'antiga Babilònia, els astròlegs solien fer les vegades d'assessors sacerdotals, experts en l'art de la màgia. En els segles transcorreguts des de llavors, els tres mags han estat interpretats com a reis.

La història comença quan el rei Herodes havia sentit rumors del naixement d'un nou rei i, gelós, va buscar al bebè. Els tres mags es van detenir en el palau d'Herodes de camí a Betlem i el rei els va demanar que li fessin saber on estava aquest nen nounat, per a poder anar a adorar-lo.

Segons l'Evangeli de Mateo, una brillant estrella va guiar als mags des d'Orient fins a detenir-se sobre el lloc on es trobava el nen i en entrar a la casa, van veure al nen amb María, la seva mare. Els tres Reis Mags van presentar els presents al nen Jesús, i el van denominar com el Rei de Reis.

Les narracions posteriors de la història van identificar els noms dels mags, així com les seves terres d'origen: Melchor de Pèrsia, Gaspar (també anomenat Caspar i Jaspar) de l'Índia i Baltasar d'Aràbia. Els seus presents també tenien significats simbòlics especials: l'or representava la condició de Jesús de rei dels jueus; l'encens, la divinitat del nen i la seva identitat com a Fill de Déu; i la mirra es referia a la mortalitat de Jesús.

Personalment jo penso que els Reis Mags son una història fantasiosa, encara que no nego la seva veracitat i la seva existència. A vegades la Bíblia inventa o poetitza les histories per enganxar més als seus creients. En aquella època lo fantasiós, lo irreal era molt creïble i era l'única manera de creure en que una persona com Jesús existís. Personalment penso això, que són exageracions per fer veure lo important i lo especial que es Jesús des de el seu naixement a la seva mort.

Encara que es molt important conservar aquesta tradició, crec que es un moment màgic pels infants i que es un pilar fonamental per la seva educació i per el seu posterior creixement. És una creença pels infants que els il·lusiona i els ajuda a desenvolupar la seva imaginació. És un deure pels infants assegurar la seva infància i que puguin gaudir encara que siguin histories adulterades de la realitat.

I hem de ser francs, quan els reis s'acosten encara que no creiem en ells o en la religió que l'adorna, ens fa moltíssima il·lusió estar amb la nostra família i compartir moments essencials en la nostra vida. Per això es important els Reis, i estic segur que tenen més seguidors que detractors.

I aquesta opinió està fonamentada en tots els mapes que hi han al món on estan dibuixats els reis mags, les Vidreres de catedrals com la de Lleó, que estan dibuixats els reis mags. Molts monuments tenen referencia als Reis Mags i això es una evidencia.