viernes, 28 de enero de 2022

饾惛饾搧 饾挿饾憸 饾搱饾挾饾搨饾挾饾搰饾捑饾搲饾挾

Un home jueu estava fent el viatge des de Jerusalem cap a Jeric贸. En el cam铆 va ser assaltat per uns homes els qui els van robar la seva roba, el van colpejar i el van deixar gaireb茅 mort. Un sacerdot tamb茅 anava de viatge per aquest cam铆 i en veure a l'home ferit, va creuar a l'altre costat del carrer i va seguir sense oferir ajuda. Un levita tamb茅 va passar per aqu铆 per貌 igual que el sacerdot, va travessar el carrer i es va anar sense ajudar-lo.
oDespr茅s va passar un home de Samaria, un poble menyspreat pels jueus. El samarit脿 va veure a l'home i es va compadir d'ell. Va prendre vi i oli per a netejar les seves ferides i despr茅s d'haver-ho embenat, ho va muntar en la seva cavalcadura i va portar a un allotjament on va passar la nit cuidant-lo. Al seg眉ent dia el samarit脿 li va pagar a l'amo d'aquell lloc dues monedes de plata perqu猫 cuid茅s del jueu i li va dir que si hi hagu茅s despeses addicionals li pagaria la resta la pr貌xima vegada que estigu茅s en l'脿rea.

En acabar la par脿bola Jes煤s pregunto: Quins d'aquests tres homes va ser el pro茂sme del jueu? L'expert en la llei va respondre, "El que mostro miseric貌rdia". Jes煤s llavors va dir: "Si, barren i facin vost猫s el mateix." La seva gran moralitat d'aquesta par脿bola, es la seg眉ent; Hem d'ajudar a les persones que ens envolten, sense esperar alguna mena de recompensa, tampoc sense jutjar per motius ideol貌gics, sexuals, de genera o de fe. Hem d'ajudar a tot el m贸n, i no ajudar a les persones per aquests motius fan de la persona la pitjor.

                                                   


A m茅s a m茅s aquesta par脿bola representa molt b茅 l'actualitat i podr铆em exportar el seu missatge. En un moment de la nostra hist貌ria on l'odi est脿 molt present, hem de ser encara m茅s generosos, no hem de jutjar a les persones. Qualsevol persona t茅 el dret universal a ser auxiliat i protegir-les en situacions vulnerables. Per aix貌 l'esser hum脿 per mi es el m脿xim representant d'aquesta par脿bola. Un ser que  a la vegada pot ajudar molt铆ssim, i tamb茅 destruir. Hem de saber que farem amb el nostre poder. 







 

                                                  

     

                     



                                                     








  

jueves, 27 de enero de 2022

饾挳饾捑饾搨饾挿饾憸饾搧饾憸饾憯饾捑饾挾 饾捁饾憭饾搧饾搱 饾搩饾搳饾搨饾憭饾搰饾憸饾搱

 


Des de el naixement de Jesucrist a la seva mort la seva vida ha estat envoltat de grans fets i que curiosament tamb茅 est脿 envoltat de n煤meros que tenen un significat molt important en la fe cristiana. I que s'ha de observar molt be en els fragments de la b铆blia i que tenen referencies, a vegades ocultes, sobre el cristianisme i la seva fe.

Per posar-nos en context un dels primers fets m茅s rellevants a la vida de Jesucrist, va ser el seu baptisme. All脿 trobem a 3 figures que s贸n representades per una paloma ( l'Espiri Sant), Una veu ( D茅u) i un home o nen ( Jesucrist). Aquest numero t茅 molta import脿ncia i es que representa a la Trinitat, representa la totalitat (passat, present i futur). Per exemple a D茅u se li diu tres vegades 'Sant', ja que dir-ho tres vegades representa la seva totalitat  i el que t茅 tota la de茂tat.



Si avancem cronol貌gicament per la vida de Jesucrist, ell se'n va 40 dies al desert per comen莽ar i preparar-se a predicar. Aquest numero el '40', no significa un altre cosa que la preparaci贸. A m茅s a m茅s significa el canvi cap a un nou cicle. Per exemple tenim que el diluvi va durar quaranta dies o el jueus quan es troben 40 anys al desert, el que significaria que es una prova. 



Jes煤s quan va escollir al seus 12 ap貌stols no va ser per casualitat, aquet numero t茅 una gran import脿ncia i un gran significat per si sol.  Aquest numero fa referencia a les fundacions. Dotze van ser els ap貌stols, i aquests ap貌stols despr茅s de la mort de Jesucrist  fundaria la religi贸 cristiana o tamb茅 la fundaci贸 d'Israel que va estar formada per dotze tribus diferents. Llavors aquest numero t茅 una carrega ja no solament num猫rica, sin贸 que tamb茅 simb貌lica i amb un gran pes emocional.



Altres n煤meros  amb molta carrega simb貌lica, es el numero tretze. Aquest numero representa la rebeldia i la tra茂ci贸. Es veu amb m茅s claredat en l'脷ltim Sopar, on la tretzena persona en la taula, Judes, va marxar i va trair a Jes煤s.


O tamb茅 tenim el numero set, que representa la perfecci贸. Sovint s'usa per a representar conclusi贸 o perfecci贸. Hi ha innombrables exemples en la B铆blia, com els set dies de la creaci贸... La seva contraposici贸 seria el numero sis. Un s铆mbol d'humanitat i feblesa humana. Ad谩n i Eva van ser creats en el sis猫 dia de la creaci贸. El sis representa tamb茅 el mal i un trio de sis 茅s el n煤mero de la B猫stia en el llibre de l'Apocalipsi.


En definitiva podem observar que hi ha una carrega molt religiosa en els n煤meros, que a vegades passa desapercebuda, encara que existeix i t茅 un component molt important en la historia del cristianisme, i tamb茅 en la seva posterior fundaci贸.


viernes, 21 de enero de 2022

饾挳饾挾饾搩饾搲 饾挏饾搩饾搲饾憸饾搩饾捑

 

A mitjans de Gener de cada any es dona, meterologicament parlant, la setmana m茅s freda de tot l'any. Aquesta comen莽a el 15 del mateix mes fins el 22. Llavors l'imaginari popular i cristi脿 va batellar aquests dies com: 'La Setmana dels Barbuts'. Aquesta setmana es denomina aix矛, ja que coincideix amb els sants de Pablo Ermita帽o (15 de gener), sant Mauro Abad (16 de gener) i sant Antoni Abad (17 de gener). Perqu猫 aquests se'ls representa amb una barba molt llarga i gruixuda.


Per貌 a vegades la tradici贸 allarga la setmana dels barbuts i inclou m茅s dies presidits per sants que, evidentment, porten barba. S贸n sant Fructuoso, que celebra la seva festivitat el 21 de gener, i sant Vicente M谩rtir, el dia 22. Tamb茅 hi ha qui inclou en aquest per铆ode a alguns altres sants barbuts menors, com a sant Benito i sant Efigio (15 de gener), sant *Facio (18 de gener) i sant Can贸 (19 de gener).



Aquesta tradici贸 est脿 molt present a Catalunya, i especificament al barri de Sant Antoni/ Barcelona. En aquest barri els dies 16 i 17 de gener es celebren les seves festes denominades 'Els tres tombs'. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la poblaci贸. Per aix貌, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o tamb茅 Passades, Bene茂des i Passant. Amb la presencia del cristianisme les voltes s'acostumen a fer al voltant de l'esgl猫sia de Sant Antoni. Encara que no solament 茅s festeja a Barcelona sin貌 que en altres poblacions com: Reus, Sant Cugat del Vales...



Durant aquesta setmana s'acostuma a registrar les temperatures m茅s gelides de tot l'any. Per aix貌 hi han diversos refraners populars que fa refer猫ncia aquesta condici贸 climatologica com: ‘Quan v茅nen els tres barbuts: sant Pau Ermit脿, sant Maur i sant Antoni Abat, v茅nen els freds cascarruts’








NOT脥CIA:


EL SEMANAL


EL TEMPORAL RAMONA DEIXA SENSE SANT ANTONI



El patr贸 de les festes 'Sant Antoni' no podr脿 celebrar-se aquest any, a causa de la gran tempesta hivernal que ha causat 'RAMONA'. Molt铆ssims animals s'han quedat sense poder-los batejar, encara que la tempesta ha complicat aquest ritual, les xarxes socials i les noves tecnologies han pogut apropar la tradici贸 a totes les cases. Molts han fet trucades via Skype i han sigut els primers animals batejats via internet.


Max ha sigut el primer gos batejat a la ciutat de Barcelona. Els seus amos van apuntar-se a la llista que havia oferit l'esgl茅sia de Sant Antoni i a les 9 del mat铆 va aconseguir ser el primer gos a batejar-se, encara que aquest estava una mica adormit.


Tot i aix貌, molts amos molt devots han aprofitat i s'han batejat amb els seus animals. I quasi tots anaven molt abrigats, ja que el fred 茅s molt notable i a la vegada els preus de la llum i el gas s'han disparat fent impossible alguna mena d'escalfor a les cases.

















viernes, 14 de enero de 2022

饾悇饾惀饾惉 饾悮饾惎饾悽饾惉 饾悵'饾悗饾惈饾悽饾悶饾惂饾惌

 

Moltes vegades desconeixem la gran historia dels Reis Mags D'Orient. Per con猫ixer-la hem d'anar a les histories de la b铆blia i al seu relat. Encara que hi han molts relats, el de la b铆blia es el principal i el que m茅s t茅 import脿ncia entre els cristians i els no cristians.


En la B铆blia, no els denominen reis ni s'especifica quants s贸n, sin贸 que nom茅s es diu que s贸n “savis d'Orient”. En moltes corts d'Orient, entre elles les de l'antiga P猫rsia i l'antiga Babil貌nia, els astr貌legs solien fer les vegades d'assessors sacerdotals, experts en l'art de la m脿gia. En els segles transcorreguts des de llavors, els tres mags han estat interpretats com a reis.



La hist貌ria comen莽a quan el rei Herodes havia sentit rumors del naixement d'un nou rei i, gel贸s, va buscar al beb猫. Els tres mags es van detenir en el palau d'Herodes de cam铆 a Betlem i el rei els va demanar que li fessin saber on estava aquest nen nounat, per a poder anar a adorar-lo.


Segons l'Evangeli de Mateo, una brillant estrella va guiar als mags des d'Orient fins a detenir-se sobre el lloc on es trobava el nen i en entrar a la casa, van veure al nen amb Mar铆a, la seva mare. Els tres Reis Mags van presentar els presents al nen Jes煤s, i el van denominar com el Rei de Reis.


Les narracions posteriors de la hist貌ria van identificar els noms dels mags, aix铆 com les seves terres d'origen: Melchor de P猫rsia, Gaspar (tamb茅 anomenat Caspar i Jaspar) de l'脥ndia i Baltasar d'Ar脿bia. Els seus presents tamb茅 tenien significats simb貌lics especials: l'or representava la condici贸 de Jes煤s de rei dels jueus; l'encens, la divinitat del nen i la seva identitat com a Fill de D茅u; i la mirra es referia a la mortalitat de Jes煤s.



Personalment jo penso que els Reis Mags son una hist貌ria fantasiosa, encara que no nego la seva veracitat i la seva exist猫ncia. A vegades la B铆blia inventa o poetitza les histories per enganxar m茅s als seus creients. En aquella 猫poca lo fantasi贸s, lo irreal era molt cre茂ble i era l'煤nica manera de creure en que una persona com Jes煤s exist铆s. Personalment penso aix貌, que s贸n exageracions per fer veure lo important i lo especial que es Jes煤s des de el seu naixement a la seva mort.


Encara que es molt important conservar aquesta tradici贸, crec que es un moment m脿gic pels infants i que es un pilar fonamental per la seva educaci贸 i per el seu posterior creixement. 脡s una creen莽a pels infants que els il·lusiona i els ajuda a desenvolupar la seva imaginaci贸. 脡s un deure pels infants assegurar la seva inf脿ncia i que puguin gaudir encara que siguin histories adulterades de la realitat.


I hem de ser francs, quan els reis s'acosten encara que no creiem en ells o en la religi贸 que l'adorna, ens fa molt铆ssima il·lusi贸 estar amb la nostra fam铆lia i compartir moments essencials en la nostra vida. Per aix貌 es important els Reis, i estic segur que tenen m茅s seguidors que detractors.


I aquesta opini贸 est脿 fonamentada en tots els mapes que hi han al m贸n on estan dibuixats els reis mags, les Vidreres de catedrals com la de Lle贸, que estan dibuixats els reis mags. Molts monuments tenen referencia als Reis Mags i aix貌 es una evidencia.