domingo, 22 de mayo de 2022
๐ฎ๐ ๐ต๐ถ๐๐น๐พ๐๐พ/ ๐ฎ๐พ๐๐ท๐๐๐๐๐พ๐ถ
A la nostra ciutat, Sant Boi, tenim una figura molt present i aquesta es Sant Baldiri. Segons alguns historiadors la ciutat va adoptar a Sant Baldiri com el seu patrรณ al voltant del 966, durant l'alt medieval. Perรฒ qui va ser Sant Baldiri?
Baldiri de Nimes, Sant Baldiri o Sant Boi es considerat un mร rtir, que avui es venerat en moltรญssimes ciutat arreu del mรณn. Segons els martirologis, durant unes festes paganes, va recriminar els assistents les seves creences, enderrocร l'estร tua del dรฉu i va refusar de fer-li sacrificis; va ser torturat i martiritzat, sent decapitat amb una destral. La tradiciรณ diu que va ser sebollit a Nimes.
La llegenda diu que el seu cap, en ser separat del cos, va caure i va tocar tres cops el terra: en van sorgir tres deus d'aigua, sobre les quals s'edificร un oratori anomenat "des Trois-Fontaines" ("de les tres fonts").
El seu culte es dona especialment al sud de Franรงa i d'aquรญ va passar a Catalunya i a la litรบrgia mossร rab, potser per l'arribada de relรญquies del sant francรจs durant el segle VII-VIII, que en difonguรฉ el culte a Castella. รs patrรณ de Nimes, Poitiers i de diversos municipis com Sant Boi de Llobregat (a Espanya, d'algunes pobles que porten el nom de San Baudilio, San Baudelio o San Boal. La seva festa รฉs el 20 de maig.
๐ข๐ฒ๐ถ๐ซ๐ธ๐ต๐ธ๐ฐ๐ฒ๐ช
La Bรญblia
A l'รฉsser un ecรฒnom la col·locaciรณ de l'estola รฉs d'esquerra a dreta i subjectada prop de la cintura. L'estola รฉs vermella.En la mรญstica cristiana, รฉs el color dels mร rtirs, que sรณn els soldats de Crist, i dels sants innocents. En la zona vertical de l'estola s'ha col·locat l'escut de Sant Boi de Llobregat, d'aquesta manera queda clar que aquesta รฉs una obra exclusiva per als ciutadans d'aquesta gran ciutat.
martes, 10 de mayo de 2022
๐ฟ๐ถ ๐ฎ๐๐๐๐๐ถ ๐ซ๐ถ๐๐๐๐ถ
La festivitat tรฉ lloc el cinquantรจ dia desprรฉs del diumenge de Resurrecciรณ i d'aquรญ provenen les paraules Pentecosta, d'origen grec, i Cinquagesma, que tรฉ arrel llatina. En els dos casos, es tradueix per ‘el cinquantรจ dia’.
La festa tรฉ un carร cter clarament religiรณs i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apรฒstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies desprรฉs de la resurrecciรณ de Crist, l'Esperit Sant es va aparรจixer davant els seus deixebles mรฉs fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquest moment, els apรฒstols van comenรงar a recรณrrer el mรณn per a fer difusiรณ de la fe cristiana i, per aixรฒ, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglรฒssia, que รฉs la comprensiรณ de diverses llengรผes.
Simbologia
1. L'Esperit Sant
Durant aquesta etapa molt important el cristianisme, L'ESPERIT SANT, es aquest que apareix a la plaรงa i com una flama molt potent els va il·luminar als deixebles, i a partir d'allร van comenรงar a predicar i a que el poble les entenguรฉs i s'afegeixin a les oracions i les doctrines cristianes.
2. El Foc
El foc simbolitza l'energia transformadora dels actes de l'Esperit Sant. Aixรญ, el foc, figura de l'Esperit Sant, transforma el que toca. Representa una nova era, com aixi un missatges els deixebles.
3. El Ciri Pasqual
La gran espelma que es corprengui en l'al·leluia. Significa: “Crist, la llum dels pobles”. Les lletres gregues Alfa i Omega en ella gravades signifiquen: “Dรฉu รฉs el principi i la fi de tot”.
4. L'encens
5. El cant de l'al·leluia
El cant propi de la Pasqua รฉs, sens dubte, l'al·leluia, que en hebreu significa «lloa al Senyor». Durant la Quaresma sabem que no es canta. Per aixรฒ, en aquest temps solem cantar un al·leluia mรฉs solemne i festiu, i aixรญ donar una gran importร ncia a la Pasqua.