𝔖𝔞𝔫𝔱 𝔅𝔬𝔦 𝔦 𝔢𝔩𝔰 𝔰𝔢𝔲𝔰 𝔰𝔦𝔪𝔟𝔬𝔩𝔰

 

𝒮𝓉 𝐵𝒶𝓁𝒹𝒾𝓇𝒾/ 𝒮𝒾𝓂𝒷𝑜𝓁𝑜𝑔𝒾𝒶

 𝒮𝓉 𝐵𝒶𝓁𝒹𝒾𝓇𝒾/ 𝒮𝒾𝓂𝒷𝑜𝓁𝑜𝑔𝒾𝒶

A la nostra ciutat, Sant Boi, tenim una figura molt present i aquesta es Sant Baldiri. Segons alguns historiadors la ciutat va adoptar a Sant Baldiri com el seu patró al voltant del 966, durant l'alt medieval. Però qui va ser Sant Baldiri?

Baldiri de Nimes, Sant Baldiri o Sant Boi es considerat un màrtir, que avui es venerat en moltíssimes ciutat arreu del món. Segons els martirologis, durant unes festes paganes, va recriminar els assistents les seves creences, enderrocà l'estàtua del déu i va refusar de fer-li sacrificis; va ser torturat i martiritzat, sent decapitat amb una destral. La tradició diu que va ser sebollit a Nimes.

La llegenda diu que el seu cap, en ser separat del cos, va caure i va tocar tres cops el terra: en van sorgir tres deus d'aigua, sobre les quals s'edificà un oratori anomenat "des Trois-Fontaines" ("de les tres fonts"). 

El seu culte es dona especialment al sud de França i d'aquí va passar a Catalunya i a la litúrgia mossàrab, potser per l'arribada de relíquies del sant francès durant el segle VII-VIII, que en difongué el culte a Castella. És patró de Nimes, Poitiers i de diversos municipis com Sant Boi de Llobregat (a Espanya, d'algunes pobles que porten el nom de San Baudilio, San Baudelio o San Boal. La seva festa és el 20 de maig.

                                          𝓢𝓲𝓶𝓫𝓸𝓵𝓸𝓰𝓲𝓪

                                           La Bíblia

La seva mà “dreta” sosté amb total delicadesa una vella i desgastada Bíblia (senyal de molt d'ús), al no tenir-la subjecta amb fermesa ens mostra sinceritat en les seves intencions. La mà dreta és la mà activa, la que dona, en ella observem el que ens està succeint en el present. Les mans també ens parlen, es poden aprofitar molt bé per a complementar les paraules i donen major força al personatge. La cinta que marca per on està llegint ens dona una pista de la seva determinació, del que esdevindrà.

La destral

El Sant va ser decapitat a Nimes amb aquesta l'eina.

Has observat que, Sant Baldiri està personificat com un ésser eteri? D'aquesta manera representa que la mort només és un trànsit, ja que ell, continua estant amb nosaltres.

L'estola

A l'ésser un ecònom la col·locació de l'estola és d'esquerra a dreta i subjectada prop de la cintura. L'estola és vermella.En la mística cristiana, és el color dels màrtirs, que són els soldats de Crist, i dels sants innocents. En la zona vertical de l'estola s'ha col·locat l'escut de Sant Boi de Llobregat, d'aquesta manera queda clar que aquesta és una obra exclusiva per als ciutadans d'aquesta gran ciutat.

𝐿𝒶 𝒮𝑒𝑔𝑜𝓃𝒶 𝒫𝒶𝓈𝓆𝓊𝒶

𝐿𝒶 𝒮𝑒𝑔𝑜𝓃𝒶 𝒫𝒶𝓈𝓆𝓊𝒶

La festivitat té lloc el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d'aquí provenen les paraules Pentecosta, d'origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En els dos casos, es tradueix per ‘el cinquantè dia’.

La festa té un caràcter clarament religiós i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per a fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglòssia, que és la comprensió de diverses llengües.

Simbologia

1. L'Esperit Sant

Durant aquesta etapa molt important el cristianisme, L'ESPERIT SANT, es aquest que apareix a la plaça i com una flama molt potent els va il·luminar als deixebles, i a partir d'allà van començar a predicar i a que el poble les entengués i s'afegeixin a les oracions i les doctrines cristianes.

2. El Foc

El foc simbolitza l'energia transformadora dels actes de l'Esperit Sant. Així, el foc, figura de l'Esperit Sant, transforma el que toca. Representa una nova era, com aixi un  missatges els deixebles.

3. El Ciri Pasqual

La gran espelma que es corprengui en l'al·leluia. Significa: “Crist, la llum dels pobles”. Les lletres gregues Alfa i Omega en ella gravades signifiquen: “Déu és el principi i la fi de tot”.

4. L'encens

L'encens és una expressió d'adoració i veneració. També, serveix per a perfumar l'altar dels sacrificis i així aconseguir una olor agradable, quant a l'ofrena, per a Déu. Aquest element és usat especialment en les litúrgies pasquals.

5. El cant de l'al·leluia

El cant propi de la Pasqua és, sens dubte, l'al·leluia, que en hebreu significa «lloa al Senyor». Durant la Quaresma sabem que no es canta. Per això, en aquest temps solem cantar un al·leluia més solemne i festiu, i així donar una gran importància a la Pasqua.

𝐸𝒮𝒯𝐼𝑀𝒜𝒯

 

𝓛𝓪 𝓜𝓸𝓷𝓪 𝓭𝓮 𝓟𝓪𝓼𝓺𝓾𝓪

 𝓛𝓪 𝓜𝓸𝓷𝓪 𝓭𝓮 𝓟𝓪𝓼𝓺𝓾𝓪

La Pasqua es un moment molt important pel cristianisme que estan plens de moment personals, religiosos i d'àmbit social, que ens inunden de sentiments i de simbolismes: La Mona, els ous, la gallina, el conill...

𝑀𝑜𝓃𝒶 𝒹𝑒 𝒫𝒶𝓈𝓆𝓊𝒶

La Mona de Pasqua és una recepta tradicional en moltes regions de la geografia espanyola, i en cada lloc li donen el seu toc local. I que té una gran historia darrera d'aquesta recepta suculenta i esta carregat de simbolisme:

Els grecs i els romans els oferien als seus déus quan desitjaven purificar-se.I, a més, eren servits en els menjars funeraris per a purificar l'ànima dels difunts. En la mitologia egípcia, l'ou simbolitzava la importància de l'Ocell Fènix, que es va cremar en el seu niu i més tard va tornar a renéixer.I també simbolitza al déu egipci Ptah, que va sorgir d'un ou i va sortir de la boca de Amon-Kneph, la perfecta serp. 

O en els mites hindús, en què se sosté que el món es va originar d'un ou. Els druidas pintaven els ous de color escarlata en honor al sol. En les mitologies més antigues, l'ou és símbol del material originari per al començament de la creació i que dona llum a tota vida, abraçant tant a la vida com a la destrucció. Això vol dir que en l'ou trobem el doble aspecte de la llum i de les tenebres al mateix temps.

En les celebracions cristianes també es va implementar la decoració dels ous amb imatges de María i Jesús, amb la finalitat de representar la vida i el naixement, significat de la paraula Pasqua. En referència a això, moltes cultures mantenen encara aquesta tradició. Tanmateix, avui dia és tradició lliurar, el dia de diumenge de Pasqua, un ou de xocolata i, a vegades, acompanyat de sorpreses. 

Malgrat l'indicat abans, hi ha diferents opinions respecte a la tradició de l'ou de Pasqua. Alguns indiquen que aquest costum va sorgir després del segle XVIII, com una invenció dels pastissers francesos. Uns altres apunten al fet que els ous de Pasqua es van manifestar a partir de la revolució de la indústria de la xocolata, que va néixer a l'Anglaterra del segle XIX.

𝐿'𝒪𝓊

L'ou, símbol de la vida

Les seves qualitats i la seva presència a tot el món, des de fa molts segles, han fet de l'ou un element primordial de la tradició gastronòmica d'un gran nombre de cultures. Aquest és el cas de Catalunya, on podem trobar un gran nombre de plats elaborats amb l'ou com a ingredient principal. Aquesta presència de l'ou en la cuina no sols va lligada a les seves propietats nutricionals i culinàries, sinó que està íntimament lligada a les nostres tradicions.

𝐿𝒶 𝒢𝒶𝓁𝓁𝒾𝓃𝒶

El simbolisme de la gallina tracta sobre escoltar i parar esment a la teva veu interior. Si se t'apareix és perquè necessites parlar sobre alguna cosa que t'ha estat inquietant durant un temps. Necessites que la teva veu sigui escoltada.

El simbolisme de la gallina t'insta a escoltar el que et diuen les teves veus interiors perquè això serà pel teu propi bé.

El significat de la gallina també es vincula amb la protecció de la família i la comunitat.

Sempre hi haurà perills aguaitant la gallina t'adverteix que has de fer el que sigui a la teva mà per a assegurar-te que els teus sers estimats estan fora de perill.

Això implica prendre una actitud més activa i vigilant, i no convertir-te en un mer espectador a l'espera que algú més faci alguna cosa. T'anima per tant a involucrar-te més en la comunitat.

𝒞𝑜𝓃𝒾𝓁𝓁

En general, el simbolisme del conill ens recorda que hem d'examinar i usar les eines que tenim dins de nosaltres mateixos. Encara que els nostres instints són inherents, també necessiten ser nodrits que és imminent una abundància. A més, el significat del conill es refereix principalment a l'abundància, la comoditat i la vulnerabilitat. El conill també abraça els dons de fertilitat, sentiment, desig i procreació. En altres paraules, vostè té una abundància de creativitat en aquest moment i hauria de fer bon ús d'ella. A més, indica abundància i fortuna.

 𝑺𝒂𝒏𝒕 𝑱𝒐𝒓𝒅𝒊

Amb l'inici de Sant Jordi torna els llibres, les roses, i aquest sentiment d'amor ens envolta a tothom. Però quins símbols ens representen i que a vegades no associem a Sant Jordi?

Rosa: En l'univers simbòlic, la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l'amor femení, mentre que el clavell és reservat a l'amor masculí. El guarniment de la rosa, per Sant Jordi, també és força curiós i s'hi barregen elements de procedències distintes.

La Princesa: La princesa representa l’ànima. Ara bé, en la llegenda la princesa cau en poder del drac. Per entendre què significa això a nivell simbòlic, primer hem de definir el concepte d’ànima. Si mirem les definicions d’ànima que fan les diferents tradicions espirituals, veiem que és una realitat intermitja entre el cos i l’esperit, i que pot evolucionar cap amunt, cap al món espiritual, o bé quedar-se identificada amb el cos i allò purament material.

Sant Jordi: Aquesta és la situació de l’ànima fins que entra en escena el cavaller St. Jordi. Com explica la llegenda, St. Jordi mata el drac amb una llança o espasa i allibera la princesa. Quan el rei li ofereix la mà de la princesa com a premi ell refusa i diu que ho ha fet per manament diví. St. Jordi representa així el principi de fe que allibera l’ànima de l’esclavatge de l’egoisme.

El Drac: El drac representa totes aquelles coses que esclavitzen l’ànima si aquesta s’hi identifica, coses totes elles passatgeres: possessions materials, imatge, poder, status, etc. Així, els pensaments relacionats amb aquestes coses li fan tenir tota classe de passions o emocions negatives: por constant a perdre allò material, ambició i cobdícia desmesurada per aconseguir allò que no té, enveja, etc…

El llibre: Una tradició més ben bé moderna i contemporània, s'ha estes arreu ja no solament de Catalunya sinó d'altres llocs. L'intercanvi, compra i venda de llibres no solament es un negoci, es un nexe cultural entre tots i totes. A més a més, coincideix aquest dia amb ls llibres de Cervantes o Shakespeare, màxims representats de la literatura mundial.

 

Color Vermell: Representa l'amor, la passió i la puresa del amor entre ant Jordi i la Princesa.  I per això representa la rosa, un signe de amor que ens regalem. Que per exemple va sortir de la sang del Drac.

Color Verd: A vegades poden regalar-nos roses d'altes colors i que també signifiquen altres coses, com: la joventut, l'esperança...

 𝒞𝑜𝒹𝒾𝑔𝑜 𝒟𝒶 𝒱𝒾𝓃𝒸𝒾

La pel·lícula 'Codigo Da Vinci', que va ser estrenada el 2003,  el film envolta al personatge principal: Robert Lagdon. Aquest simbologista es veu enrevessat en una acusació d'assassinat en el museu del Louvre. Encara que aquesta acusació serà l'inici d'una historia molt interessant i sorprenent. I que es veure envoltat de Maria Magdalena, el cristianisme i Deu com a teló de fons.

𝓣𝓮𝓸𝓻𝓲𝓪 𝓭𝓮 𝓜𝓪𝓻𝓲𝓪 𝓜𝓪𝓰𝓭𝓪𝓵𝓮𝓷𝓪

La pel·lícula gira sobre teories conspiranoiques i religioses sobre la relació de Maria Magdalena i Jesús, el Sant Greal. El film desenvolupa que sovint es refereix a la identificació de María Magdalena amb una com a part d'una maliciosa conjura tramada per l'Església per fer front a qualsevol sospita, o fins i tot (es diu) evidència històrica, del lideratge de María Magdalena en el cristianisme primitiu.

Lagdon insinua repetidament que María Magdalena va ser marginada i  demonitzada pel cristianisme tradicional, que la va pintar, diu, com una dona llibertina, una, etc., amb el propòsit, se suposa, de rebaixar la seva importància.

Conforme la pel·lícula va avançant i els personatges principals (Lagdon i Sophie) arribin a una església de França per descobrir on aquesta el Sant Greal i que desxifri la seva informació, llavors descobreixen que  María Magdalena era la dona de Crist i la portadora de La seva descendència: a saber, una nena anomenada Sara, que posteriorment donarà a llum a tota la dinastia del llinatge de David. Aquesta dinastia arribarà a convertir-se en la línia successòria de reis merovingis de França, que finalment passarà a la clandestinitat i serà protegida per una societat secreta coneguda com el Priorat de Sión.

Es mostren versicles de la bíblia on es veuen manuscrits i actes de que Jesús i Maria van fer-se petons i tenen una dedicació, que no eren tan sols una amistat, sinó que era una relació intima.

I que Sophie perteneix a aquest llinatge i es descendent de Maria Magdalena, i com a tal, es protegida pel Priorat de Sión.

Personalment crec que aquestes teories son merament falses i que son producte comercials per veure la pel·lícula. Es molt improbable que las afirmacions que va el film siguin certes, son especulacions sense fondament i interpretacions personals que se'n fan.

El codi Da Vinci basa les seves afirmacions que Jesús i María estaven casats i van tenir un fill principalment en un versicle solitari en l'evangeli gnòstic de Felipe que indica que Jesús i María eren “companys”. Aquest versicle es llegeix: (parèntesi apareixen on paraules del document estan perdudes o il·legibles)

«Tres dones sempre caminaven amb el mestre: María la seva mare, germana, i María Magdalena, qui és anomenada la seva companya . Perquè “María” és el nom de la seva germana, la seva mare i la seva companya.

En El codi Da Vinci, ofereix que la paraula per a companya podria significar esposa. Però segons estudiosos, això és una interpretació improbable. Per a començar, la paraula generalment usada per a esposa en el Nou Testament grec és “*gune”, no “koinonos”. 

Hi ha també un sol versicle en l'evangeli de Felipe que diu que Jesús va besar a María.

La companya d'és María Magdalena. Més que els deixebles, la va besar sovint en el seu . L'altre …. li va dir a ell, “Per què la mestresses a ella més que a tots nosaltres?»

Saludar als amics amb un va besar era comú en el primer segle, i no tenia connotació sexual. La professora Karen King explica en el seu llibre L'Evangeli de María Magdalena, que el petó en Felipe probablement va ser un petó pur de germanor.