𝒞𝑜𝒹𝒾𝑔𝑜 𝒟𝒶 𝒱𝒾𝓃𝒸𝒾

La pel·lícula 'Codigo Da Vinci', que va ser estrenada el 2003,  el film envolta al personatge principal: Robert Lagdon. Aquest simbologista es veu enrevessat en una acusació d'assassinat en el museu del Louvre. Encara que aquesta acusació serà l'inici d'una historia molt interessant i sorprenent. I que es veure envoltat de Maria Magdalena, el cristianisme i Deu com a teló de fons.

𝓣𝓮𝓸𝓻𝓲𝓪 𝓭𝓮 𝓜𝓪𝓻𝓲𝓪 𝓜𝓪𝓰𝓭𝓪𝓵𝓮𝓷𝓪

La pel·lícula gira sobre teories conspiranoiques i religioses sobre la relació de Maria Magdalena i Jesús, el Sant Greal. El film desenvolupa que sovint es refereix a la identificació de María Magdalena amb una com a part d'una maliciosa conjura tramada per l'Església per fer front a qualsevol sospita, o fins i tot (es diu) evidència històrica, del lideratge de María Magdalena en el cristianisme primitiu.

Lagdon insinua repetidament que María Magdalena va ser marginada i  demonitzada pel cristianisme tradicional, que la va pintar, diu, com una dona llibertina, una, etc., amb el propòsit, se suposa, de rebaixar la seva importància.

Conforme la pel·lícula va avançant i els personatges principals (Lagdon i Sophie) arribin a una església de França per descobrir on aquesta el Sant Greal i que desxifri la seva informació, llavors descobreixen que  María Magdalena era la dona de Crist i la portadora de La seva descendència: a saber, una nena anomenada Sara, que posteriorment donarà a llum a tota la dinastia del llinatge de David. Aquesta dinastia arribarà a convertir-se en la línia successòria de reis merovingis de França, que finalment passarà a la clandestinitat i serà protegida per una societat secreta coneguda com el Priorat de Sión.

Es mostren versicles de la bíblia on es veuen manuscrits i actes de que Jesús i Maria van fer-se petons i tenen una dedicació, que no eren tan sols una amistat, sinó que era una relació intima.

I que Sophie perteneix a aquest llinatge i es descendent de Maria Magdalena, i com a tal, es protegida pel Priorat de Sión.

Personalment crec que aquestes teories son merament falses i que son producte comercials per veure la pel·lícula. Es molt improbable que las afirmacions que va el film siguin certes, son especulacions sense fondament i interpretacions personals que se'n fan.

El codi Da Vinci basa les seves afirmacions que Jesús i María estaven casats i van tenir un fill principalment en un versicle solitari en l'evangeli gnòstic de Felipe que indica que Jesús i María eren “companys”. Aquest versicle es llegeix: (parèntesi apareixen on paraules del document estan perdudes o il·legibles)

«Tres dones sempre caminaven amb el mestre: María la seva mare, germana, i María Magdalena, qui és anomenada la seva companya . Perquè “María” és el nom de la seva germana, la seva mare i la seva companya.

En El codi Da Vinci, ofereix que la paraula per a companya podria significar esposa. Però segons estudiosos, això és una interpretació improbable. Per a començar, la paraula generalment usada per a esposa en el Nou Testament grec és “*gune”, no “koinonos”. 

Hi ha també un sol versicle en l'evangeli de Felipe que diu que Jesús va besar a María.

La companya d'és María Magdalena. Més que els deixebles, la va besar sovint en el seu . L'altre …. li va dir a ell, “Per què la mestresses a ella més que a tots nosaltres?»

Saludar als amics amb un va besar era comú en el primer segle, i no tenia connotació sexual. La professora Karen King explica en el seu llibre L'Evangeli de María Magdalena, que el petó en Felipe probablement va ser un petó pur de germanor.