𝐻𝒶𝓁𝓁𝑜𝓌𝑒𝑒𝓃 𝒱𝒮 𝒞𝒶𝓈𝓉𝒶𝓃𝓎𝒶𝒹𝒶

Amb l'arribada de l'última setmana d'octubre se'n fa inevitablement pensar en la Castanyada, en Halloween o Tots els Sants, bàsicament gaudirem de les tradicions aquests dies. I que aquestes tradicions no són homogènies, sinó que hi han variacions tan dins d'Espanya com fora d'aquí.

A casa nostra té un gran pes la 'Castanyada', aquesta tradició que va començar a finals del segle XVII, en aquesta època quan hi havia funerals es servia àpats funeraris, que eren llegums, fruita seca i panellets.

Aquest àpat tenia un sentit simbòlic amb relació amb les animes dels difunts, a més a més,  es torrava les castanyes, i es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Aquesta tradició ha anat evolucionant durant al temps fins arriba als nostres dies amb la figura popular de 'la Castanyera'.

La Castanyera es sol representar com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes, que ven al carrer. Al cap també podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura.

La Castanyada encara que es celebra l'1 de novembre ( el dia de tots els Sans) s'acostuma desplaçar aquesta data al 31 d'octubre. A les escoles es molt comú fer-ne panellets i fer dinàmiques envers aquesta data. 

Aquesta celebració ha donat una

 petita decadència durant el segle 21.

El dia de tots els sants, que se celebrà el dia 1 de novembre, té una rellevància no solament a Espanya sinó a altres llocs com Mèxic, aquesta festivitat de caràcter religiós. I que no s'ha de confondre amb la festivitat del dia de tots els morts, que és el 2 de novembre. Aquesta festivitat a Espanya es confon molt amb el dia 2, i s'acostuma a anar als cementiris a honrar als nostres morts, recordar el moments més íntims amb ells. Per un altre banda a Mèxic el dia 2 de novembre té un caràcter més marcat, té una gran importància i té un gran sentiment pels mexicans i mexicanes.

Els mexicans en  comparació amb Espanya donen més importància el 2 de novembre, ells donen molta rellevància al sentit de la mort i de la vida. Es un dia on molts van al cementiri inclòs fins la nit, fan un menjar allà i celebrem la vida, però també la mort.

L'altre celebració que any rere any té més pes en la societat, es Halloween, aquesta celebració que té arrels paganes als territoris cèltics, es va exportar des de Irlanda a EEUU, a Estats Units es va començar a estendre per tot el país i se'n va sintetitzar a la nació americana. Aquesta ultima a causa del globalisme es va començar a expendre per tot el món. Avui dia es una de les grans celebracions al any, que té tan públic infantil com públic gran, es transgeneracional.

 

Personalment per mi aquesta festivitat no té gairebé molt pes, encara que m'agrada molt fer panellets amb la meva família i fer algun dinar amb tots reunits.

Els panellets es  la estrella d'aquesta festivitat, es el menja que ens uneix amb la gent i ens recorda que es celebra aquesta festivitat. Per mi aquest símbol em recorda quan a classe fèiem aquestes postres i gaudíem tots junts.

Les flors crec que representen a una gran part de la població, que aquest dia tan especial van als cementiris a honrar als seus familiars, amics. Per mi es un símbol d'unió i de record amb les persones que hem perdut, no esta molt arrelat en mi, però per exemple la meva avia sempre va.

L'altre símbol que cada vegada té més presencia a casa nostra es la carabassa de Halloween, per mi crec que té un pes més important, ja que he crescut en un creixement d'aquesta tradició pagana i que la he viscut més.

 

𝒫𝓁𝒶𝓃𝓉𝒶 𝟦ª

Com es la vida a un hospital? Com es lluitar amb una de les malalties més mortíferes  d'aquest món? Com es sent un nen que ha perdut tota la seva infantesa i s'ha enfrontat a la crua malaltia que es el càncer?

La Planta 4ª és una pel·lícula produïda el 2003 per Antonio Mercero i basada en l'obre teatral 'Los Pelones' d'Albert Espinosa, aquest film  és un bany de realitat sobre el càncer i en específic del que suposa a Miguel Angel, Izan, Dani i Jorge (els cinc protagonistes) lluitar contra aquesta malaltia en plena adolescència.

Durant les quasi dos hores que dura aquesta pel·lícula podem adonar-nos el valor de la amistat que es la base d'aquesta pel·lícula, també la rutina de proves mediques de Miguel Angel, Izan i Dani que es veu interromput quan Jorge  a causa d'un accident de trànsit l'ingressen i coneix a aquests tres.

Ràpidament els tres (Miguel Angel, Izan i Dani) introdueixen a Jorge en la rutina hospitalària, encara que estaven  interessats en ell perquè necessitaven un pivot per un campionat de basquet i per sort Jorge jugava a basquet. La pel·lícula prossegueix i amb ell  el tema principal que no desapareix, el càncer, els protagonistes reben una gerra de agua freda quan se'n adonen que el seu company 'Pepino' ha mort fa uns dies per culpa del càncer.

Aquest últim fet fa que es replantegin moltes coses i es preguin decisions, per una banda de Dani pren la decisió de rebre un altre cop la quimioteràpia, en part perquè Gloria una noia que coneix a psiquiatria li anima a fer-ho amb la promesa que ella es cuidarà, per una altre banda tenim a Izan que té un conflicte amb el seu pare i amb qui no es parla durant fa molt. Miguel Angel anima des de el primer moment a que truqui al seu pare, per culpa de la indecisió de Izan, Miguel Angel agafa el telèfon i truca al pare de Izan. Finalment acaba amb una parcial retrobament entre el pare i el fill. Miguel Angel prossegueix durant tota la peli amb la seva autosuficiència, Jorge rep la noticia de que les proves que li van fer, perquè havien detectat un embalum no té cap sarcoma. Amb aquest acte acaba la pel·lícula fer-nos entendre que els protagonistes van acabar parcialment bé i van prosseguir amb les seves vides. 

La pel·lícula inevitablement ens fa estarrufar-nos la pell, personalment em fa recordar l'època on la meva mare va patir càncer de mama. La pel·lícula es un efímer record de la crua realitat que viuen i del l'esperit de coratge que ens deixen. 

Personalment penso que els símbols que ens poden entreveure després de veure la pel·lícula són els següents:

1. 𝐿𝓁𝒶ç 𝑅𝑜𝓈𝒶:

El llaç rosa bàsicament es un símbol contra el càncer de mama i el recolzament a les persones que ho pateixen, per mi aquest símbol ha tingut un pes molt especial, encara que no ha estat present en la pel·lícula, per mi al veure el film no he pogut de deixar de pensar en la situació que va passar la meva mare i lo present que tinc aquest símbol.

2. 𝒫𝑜𝓁𝓈𝑒𝓇𝑒𝓈 𝒹𝑒 𝓁'𝐻𝑜𝓈𝓅𝒾𝓉𝒶𝓁: 

Aquestes polseres que quan les vegem pot semblar que no té importància, en veritat si que té una importància molt rellevant perquè fa unir a un grup de persones amb certes característiques i els fa donar un cop de mà per no caure en la depressió i la negativitat. Un gran símbol per una situació excepcional. 

3. 𝐵𝒶𝓉𝑒𝓈 𝒹𝑒 𝒮𝒶𝓃𝒾𝓉𝒶𝓇𝒾𝓈:

Les bates dels sanitaris són bates de superherois, de gent generosa, gent compromesa amb el seu treball. Aquestes persones són àngels de la guarda per les persones amb càncer i especialment pels nens i nenes. Per mi es un significat de confiança cega i de amor.

𝟣𝟤 𝒹𝑒 𝒪𝒸𝓉𝓊𝒷𝓇𝑒

Per posar-nos en context, que es el 12 d'Octubre o que es commemora?

El 12 d'Octubre se celebra la Festa Nacional d'Espanya. La jornada "té com a finalitat recordar solemnement els diferents moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú", segons recull la llei que va instituir la festa.

L'elecció d'aquesta data, té  a veure amb  el descobriment d'Amèrica per part de Cistòfor Colom el 12 d'octubre de 1492. A més a més es festeja altres efemèrides i la construcció de l'estat modern de Espanya.

Encara que, aquests darrers anys hi ha hagut molta polèmica per aquesta  celebració, a causa que moltes persones consideren que aquest festeig el que realment commemorà es la esclavitud i espoli de les colònies espanyoles. Molt països del sud-americà com: Mèxic o Veneçuela, han demanat que l'Estat espanyol  que demani perdo per aquest actes colonialistes, malgrat que la resposta d'Espanya ha sigut un rotund no.

La meva opinió es que hem de aprofitar aquesta data, no per vanagloriar-se de la invasió i posterior colonialisme  a Americà, sinó que hem de celebrar un dia acceptat l'idea de que el nostre país ha tingut moltíssimes influencies de moltíssimes societats i que el fet de ser un país molt divers ens fa grans. A més a més ho hem d'aprofitar per demanar perdo als nostres germans sud-americans amb la promesa de que junts som millors. Hem de mirar un altre perspectiva de aquest festeig, perquè celebrar un dia nacional comprenen que hi ha moments de la historia d'Espanya on no es va actuar be, també es celebrar el dia de Espanya.

Perquè personalment em sentiria orgullós de que el meu país celebres aquesta diversitat, no el que alguns celebrem que es el que denominen 'l'ADN 100% espanyol', perquè si revisem la història Espanya sempre ha sigut un nexe de diferents cultures. El que alguns creuen que són les nostres debilitats en veritat són les nostres fortaleses. 

Llavors pensant en 3 símbols que poden definir aquesta festivitat podrien ser:

1. Cacau:                                                            

              

El Cacau es un dels aliments que van introduir després de la invasió colonial a Sud-americà, un símbol d'un intercanvi cultural.

2. Estàtua a Colom:

Encara que avui dia es una figura molt controvertida i que hi ha diversitat d'opinions, aquesta figura representa un símbol no solament de la hispanitat, sinó que l'esperit que hi va haver-hi aquell moment.

3. Corona:

La corona o més ben dit la monarquia té un pes molt gran en la hispanitat, i més avui dia que gran part dels festejos del 12 d'octubre estan envoltats amb la monarquia espanyola. 

           

𝐿'𝒜𝓇𝒸 𝒹𝑒 𝒮𝒶𝓃𝓉 𝑀𝒶𝓇𝓉𝒾

L'arc de Sant Martí , s'ha considerat i continua considerant-se un gran símbol activista. I en aquest cas, s'omple de positivisme, confiança i il·lusió. Inspira que tot tornarà a la normalitat. Tot sortirà bé.

Al confinament, per exemple, va ser un símbol que donava la sensació de esperança, que tot aniria bé i  que sortiríem tots junts i millor. Aquesta representació sempre ha sigut la contraposició a les crisis i a la repressió. A més a més dóna un missatges de pau i de llibertat. A l'ample i deixo anar la història d'aquest planeta, una infinitat de mites i llegendes van sorgir al voltant de l'*arc de *Sant Martí. Des de la seva aparició en l'Antic Testament, com a creació de Déu després d'una inundació, fins a la creença dels antics grecs en l'arc de Sant Martí com a deessa missatgera entre terra i cel. Però movent-nos més cap als últims anys, l'arc de Sant Martí ha estat més present en les nostres vides del que pensem o sabem. A Itàlia, es van arribar a penjar als balcons milions de banderes amb el símbol de l'arc de Sant Martí amb el moviment ‘Pastura dóna tutti i balconi’ (Pau des de tots els balcons) l'any 1961, com a manera d'adherir-se al desig mundial de pau. També es va utilitzar durant la guerra a l'Iraq., buscant d'aquesta manera reflectir la petició i desig d'acabar amb ella.

La simbologia i el positivisme que porta amb si l'arc de Sant Martí ha demostrat estar a l'altura de qualsevol situació. Així que feu-vos ràpid amb el vostre i demostreu des de la finestra que l'alegria i l'esperança estan a casa. No cal deixar que decaiguin els ànims. Podem amb això. Un futur acolorit està per arribar.

Personalment aquest símbol m'ha ajudat molt, perquè sempre ho he identificat amb la definició de no rendir-se mai i de tenir sempre motivació amb tot, perquè encara que hi hagi un mal dia sempre sortirà al final el que estem buscant i els nostres objectius de la vida. A més a més, em representa perquè ha sigut un escut per protegir-me i defensar els meus drets. L'Arc de Sant Martí és i serà un crit pels drets de tots i totes, un símbol de guerra contra l'intolerantisme, quan veus aquest símbol sigui quina sigui la teva lluita aquesta imatge et representa.