viernes, 29 de octubre de 2021

饾惢饾挾饾搧饾搧饾憸饾搶饾憭饾憭饾搩 饾挶饾挳 饾挒饾挾饾搱饾搲饾挾饾搩饾搸饾挾饾捁饾挾

Amb l'arribada de l'煤ltima setmana d'octubre se'n fa inevitablement pensar en la Castanyada, en Halloween o Tots els Sants, b脿sicament gaudirem de les tradicions aquests dies. I que aquestes tradicions no s贸n homog猫nies, sin贸 que hi han variacions tan dins d'Espanya com fora d'aqu铆.



A casa nostra t茅 un gran pes la 'Castanyada', aquesta tradici贸 que va comen莽ar a finals del segle XVII, en aquesta 猫poca quan hi havia funerals es servia 脿pats funeraris, que eren llegums, fruita seca i panellets.


Aquest 脿pat tenia un sentit simb貌lic amb relaci贸 amb les animes dels difunts, a m茅s a m茅s,  es torrava les castanyes, i es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la fam铆lia. Aquesta tradici贸 ha anat evolucionant durant al temps fins arriba als nostres dies amb la figura popular de 'la Castanyera'.

La Castanyera es sol representar com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes, que ven al carrer. Al cap tamb茅 podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins m茅s avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura.

La Castanyada encara que es celebra l'1 de novembre ( el dia de tots els Sans) s'acostuma despla莽ar aquesta data al 31 d'octubre. A les escoles es molt com煤 fer-ne panellets i fer din脿miques envers aquesta data. 
Aquesta celebraci贸 ha donat una
 petita decad猫ncia durant el segle 21.



El dia de tots els sants, que se celebr脿 el dia 1 de novembre, t茅 una rellev脿ncia no solament a Espanya sin贸 a altres llocs com M猫xic, aquesta festivitat de car脿cter religi贸s. I que no s'ha de confondre amb la festivitat del dia de tots els morts, que 茅s el 2 de novembre. Aquesta festivitat a Espanya es confon molt amb el dia 2, i s'acostuma a anar als cementiris a honrar als nostres morts, recordar el moments m茅s 铆ntims amb ells. Per un altre banda a M猫xic el dia 2 de novembre t茅 un car脿cter m茅s marcat, t茅 una gran import脿ncia i t茅 un gran sentiment pels mexicans i mexicanes.


Els mexicans en  comparaci贸 amb Espanya donen m茅s import脿ncia el 2 de novembre, ells donen molta rellev脿ncia al sentit de la mort i de la vida. Es un dia on molts van al cementiri incl貌s fins la nit, fan un menjar all脿 i celebrem la vida, per貌 tamb茅 la mort.


L'altre celebraci贸 que any rere any t茅 m茅s pes en la societat, es Halloween, aquesta celebraci贸 que t茅 arrels paganes als territoris c猫ltics, es va exportar des de Irlanda a EEUU, a Estats Units es va comen莽ar a estendre per tot el pa铆s i se'n va sintetitzar a la naci贸 americana. Aquesta ultima a causa del globalisme es va comen莽ar a expendre per tot el m贸n. Avui dia es una de les grans celebracions al any, que t茅 tan p煤blic infantil com p煤blic gran, es transgeneracional.








 




Personalment per mi aquesta festivitat no t茅 gaireb茅 molt pes, encara que m'agrada molt fer panellets amb la meva fam铆lia i fer algun dinar amb tots reunits.

















Els panellets es  la estrella d'aquesta festivitat, es el menja que ens uneix amb la gent i ens recorda que es celebra aquesta festivitat. Per mi aquest s铆mbol em recorda quan a classe f猫iem aquestes postres i gaud铆em tots junts.














Les flors crec que representen a una gran part de la poblaci贸, que aquest dia tan especial van als cementiris a honrar als seus familiars, amics. Per mi es un s铆mbol d'uni贸 i de record amb les persones que hem perdut, no esta molt arrelat en mi, per貌 per exemple la meva avia sempre va.















L'altre s铆mbol que cada vegada t茅 m茅s presencia a casa nostra es la carabassa de Halloween, per mi crec que t茅 un pes m茅s important, ja que he crescut en un creixement d'aquesta tradici贸 pagana i que la he viscut m茅s.

viernes, 22 de octubre de 2021

饾挮饾搧饾挾饾搩饾搲饾挾 饾煢陋


Com es la vida a un hospital? Com es lluitar amb una de les malalties m茅s mort铆feres  d'aquest m贸n? Com es sent un nen que ha perdut tota la seva infantesa i s'ha enfrontat a la crua malaltia que es el c脿ncer?


La Planta 4陋 茅s una pel·l铆cula produ茂da el 2003 per Antonio Mercero i basada en l'obre teatral 'Los Pelones' d'Albert Espinosa, aquest film  茅s un bany de realitat sobre el c脿ncer i en espec铆fic del que suposa a Miguel Angel, Izan, Dani i Jorge (els cinc protagonistes) lluitar contra aquesta malaltia en plena adolesc猫ncia.


Durant les quasi dos hores que dura aquesta pel·l铆cula podem adonar-nos el valor de la amistat que es la base d'aquesta pel·l铆cula, tamb茅 la rutina de proves mediques de Miguel Angel, Izan i Dani que es veu interromput quan Jorge  a causa d'un accident de tr脿nsit l'ingressen i coneix a aquests tres.


R脿pidament els tres (Miguel Angel, Izan i Dani) introdueixen a Jorge en la rutina hospital脿ria, encara que estaven  interessats en ell perqu猫 necessitaven un pivot per un campionat de basquet i per sort Jorge jugava a basquet. La pel·l铆cula prossegueix i amb ell  el tema principal que no desapareix, el c脿ncer, els protagonistes reben una gerra de agua freda quan se'n adonen que el seu company 'Pepino' ha mort fa uns dies per culpa del c脿ncer.

Aquest 煤ltim fet fa que es replantegin moltes coses i es preguin decisions, per una banda de Dani pren la decisi贸 de rebre un altre cop la quimioter脿pia, en part perqu猫 Gloria una noia que coneix a psiquiatria li anima a fer-ho amb la promesa que ella es cuidar脿, per una altre banda tenim a Izan que t茅 un conflicte amb el seu pare i amb qui no es parla durant fa molt. Miguel Angel anima des de el primer moment a que truqui al seu pare, per culpa de la indecisi贸 de Izan, Miguel Angel agafa el tel猫fon i truca al pare de Izan. Finalment acaba amb una parcial retrobament entre el pare i el fill. Miguel Angel prossegueix durant tota la peli amb la seva autosufici猫ncia, Jorge rep la noticia de que les proves que li van fer, perqu猫 havien detectat un embalum no t茅 cap sarcoma. Amb aquest acte acaba la pel·l铆cula fer-nos entendre que els protagonistes van acabar parcialment b茅 i van prosseguir amb les seves vides. 


La pel·l铆cula inevitablement ens fa estarrufar-nos la pell, personalment em fa recordar l'猫poca on la meva mare va patir c脿ncer de mama. La pel·l铆cula es un ef铆mer record de la crua realitat que viuen i del l'esperit de coratge que ens deixen. 


Personalment penso que els s铆mbols que ens poden entreveure despr茅s de veure la pel·l铆cula s贸n els seg眉ents:


1. 饾惪饾搧饾挾莽 饾憛饾憸饾搱饾挾:

El lla莽 rosa b脿sicament es un s铆mbol contra el c脿ncer de mama i el recolzament a les persones que ho pateixen, per mi aquest s铆mbol ha tingut un pes molt especial, encara que no ha estat present en la pel·l铆cula, per mi al veure el film no he pogut de deixar de pensar en la situaci贸 que va passar la meva mare i lo present que tinc aquest s铆mbol.


2. 饾挮饾憸饾搧饾搱饾憭饾搰饾憭饾搱 饾捁饾憭 饾搧'饾惢饾憸饾搱饾搮饾捑饾搲饾挾饾搧: 

Aquestes polseres que quan les vegem pot semblar que no t茅 import脿ncia, en veritat si que t茅 una import脿ncia molt rellevant perqu猫 fa unir a un grup de persones amb certes caracter铆stiques i els fa donar un cop de m脿 per no caure en la depressi贸 i la negativitat. Un gran s铆mbol per una situaci贸 excepcional. 



3. 饾惖饾挾饾搲饾憭饾搱 饾捁饾憭 饾挳饾挾饾搩饾捑饾搲饾挾饾搰饾捑饾搱:

Les bates dels sanitaris s贸n bates de superherois, de gent generosa, gent compromesa amb el seu treball. Aquestes persones s贸n 脿ngels de la guarda per les persones amb c脿ncer i especialment pels nens i nenes. Per mi es un significat de confian莽a cega i de amor.

viernes, 8 de octubre de 2021

饾煟饾煠 饾捁饾憭 饾挭饾捀饾搲饾搳饾挿饾搰饾憭

Per posar-nos en context, que es el 12 d'Octubre o que es commemora?


El 12 d'Octubre se celebra la Festa Nacional d'Espanya. La jornada "t茅 com a finalitat recordar solemnement els diferents moments de la hist貌ria col·lectiva que formen part del patrimoni hist貌ric, cultural i social com煤", segons recull la llei que va instituir la festa.

L'elecci贸 d'aquesta data, t茅  a veure amb  el descobriment d'Am猫rica per part de Cist貌for Colom el 12 d'octubre de 1492. A m茅s a m茅s es festeja altres efem猫rides i la construcci贸 de l'estat modern de Espanya.

Encara que, aquests darrers anys hi ha hagut molta pol猫mica per aquesta  celebraci贸, a causa que moltes persones consideren que aquest festeig el que realment commemor脿 es la esclavitud i espoli de les col貌nies espanyoles. Molt pa茂sos del sud-americ脿 com: M猫xic o Vene莽uela, han demanat que l'Estat espanyol  que demani perdo per aquest actes colonialistes, malgrat que la resposta d'Espanya ha sigut un rotund no.


La meva opini贸 es que hem de aprofitar aquesta data, no per vanagloriar-se de la invasi贸 i posterior colonialisme  a Americ脿, sin贸 que hem de celebrar un dia acceptat l'idea de que el nostre pa铆s ha tingut molt铆ssimes influencies de molt铆ssimes societats i que el fet de ser un pa铆s molt divers ens fa grans. A m茅s a m茅s ho hem d'aprofitar per demanar perdo als nostres germans sud-americans amb la promesa de que junts som millors. Hem de mirar un altre perspectiva de aquest festeig, perqu猫 celebrar un dia nacional comprenen que hi ha moments de la historia d'Espanya on no es va actuar be, tamb茅 es celebrar el dia de Espanya.

Perqu猫 personalment em sentiria orgull贸s de que el meu pa铆s celebres aquesta diversitat, no el que alguns celebrem que es el que denominen 'l'ADN 100% espanyol', perqu猫 si revisem la hist貌ria Espanya sempre ha sigut un nexe de diferents cultures. El que alguns creuen que s贸n les nostres debilitats en veritat s贸n les nostres fortaleses. 





Llavors pensant en 3 s铆mbols que poden definir aquesta festivitat podrien ser:


1. Cacau:                                                            
              











El Cacau es un dels aliments que van introduir despr茅s de la invasi贸 colonial a Sud-americ脿, un s铆mbol d'un intercanvi cultural.

2. Est脿tua a Colom:
Monumento a Col贸n (Barcelona) - Wikipedia, la enciclopedia libre

Encara que avui dia es una figura molt controvertida i que hi ha diversitat d'opinions, aquesta figura representa un s铆mbol no solament de la hispanitat, sin贸 que l'esperit que hi va haver-hi aquell moment.

3. Corona:

Corona de infante - Wikipedia, la enciclopedia libre


La corona o m茅s ben dit la monarquia t茅 un pes molt gran en la hispanitat, i m茅s avui dia que gran part dels festejos del 12 d'octubre estan envoltats amb la monarquia espanyola. 


           

jueves, 7 de octubre de 2021

饾惪'饾挏饾搰饾捀 饾捁饾憭 饾挳饾挾饾搩饾搲 饾憖饾挾饾搰饾搲饾捑

L'arc de Sant Mart铆 , s'ha considerat i continua considerant-se un gran s铆mbol activista. I en aquest cas, s'omple de positivisme, confian莽a i il·lusi贸. Inspira que tot tornar脿 a la normalitat. Tot sortir脿 b茅.


Al confinament, per exemple, va ser un s铆mbol que donava la sensaci贸 de esperan莽a, que tot aniria b茅 i  que sortir铆em tots junts i millor. Aquesta representaci贸 sempre ha sigut la contraposici贸 a les crisis i a la repressi贸. A m茅s a m茅s d贸na un missatges de pau i de llibertat. A l'ample i deixo anar la hist貌ria d'aquest planeta, una infinitat de mites i llegendes van sorgir al voltant de l'*arc de *Sant Mart铆. Des de la seva aparici贸 en l'Antic Testament, com a creaci贸 de D茅u despr茅s d'una inundaci贸, fins a la creen莽a dels antics grecs en l'arc de Sant Mart铆 com a deessa missatgera entre terra i cel. Per貌 movent-nos m茅s cap als 煤ltims anys, l'arc de Sant Mart铆 ha estat m茅s present en les nostres vides del que pensem o sabem. A It脿lia, es van arribar a penjar als balcons milions de banderes amb el s铆mbol de l'arc de Sant Mart铆 amb el moviment ‘Pastura d贸na tutti i balconi’ (Pau des de tots els balcons) l'any 1961, com a manera d'adherir-se al desig mundial de pau. Tamb茅 es va utilitzar durant la guerra a l'Iraq., buscant d'aquesta manera reflectir la petici贸 i desig d'acabar amb ella.


La simbologia i el positivisme que porta amb si l'arc de Sant Mart铆 ha demostrat estar a l'altura de qualsevol situaci贸. Aix铆 que feu-vos r脿pid amb el vostre i demostreu des de la finestra que l'alegria i l'esperan莽a estan a casa. No cal deixar que decaiguin els 脿nims. Podem amb aix貌. Un futur acolorit est脿 per arribar.


Personalment aquest s铆mbol m'ha ajudat molt, perqu猫 sempre ho he identificat amb la definici贸 de no rendir-se mai i de tenir sempre motivaci贸 amb tot, perqu猫 encara que hi hagi un mal dia sempre sortir脿 al final el que estem buscant i els nostres objectius de la vida. A m茅s a m茅s, em representa perqu猫 ha sigut un escut per protegir-me i defensar els meus drets. L'Arc de Sant Mart铆 茅s i ser脿 un crit pels drets de tots i totes, un s铆mbol de guerra contra l'intolerantisme, quan veus aquest s铆mbol sigui quina sigui la teva lluita aquesta imatge et representa.