𝒫𝓁𝒶𝓃𝓉𝒶 𝟦ª

Com es la vida a un hospital? Com es lluitar amb una de les malalties més mortíferes  d'aquest món? Com es sent un nen que ha perdut tota la seva infantesa i s'ha enfrontat a la crua malaltia que es el càncer?

La Planta 4ª és una pel·lícula produïda el 2003 per Antonio Mercero i basada en l'obre teatral 'Los Pelones' d'Albert Espinosa, aquest film  és un bany de realitat sobre el càncer i en específic del que suposa a Miguel Angel, Izan, Dani i Jorge (els cinc protagonistes) lluitar contra aquesta malaltia en plena adolescència.

Durant les quasi dos hores que dura aquesta pel·lícula podem adonar-nos el valor de la amistat que es la base d'aquesta pel·lícula, també la rutina de proves mediques de Miguel Angel, Izan i Dani que es veu interromput quan Jorge  a causa d'un accident de trànsit l'ingressen i coneix a aquests tres.

Ràpidament els tres (Miguel Angel, Izan i Dani) introdueixen a Jorge en la rutina hospitalària, encara que estaven  interessats en ell perquè necessitaven un pivot per un campionat de basquet i per sort Jorge jugava a basquet. La pel·lícula prossegueix i amb ell  el tema principal que no desapareix, el càncer, els protagonistes reben una gerra de agua freda quan se'n adonen que el seu company 'Pepino' ha mort fa uns dies per culpa del càncer.

Aquest últim fet fa que es replantegin moltes coses i es preguin decisions, per una banda de Dani pren la decisió de rebre un altre cop la quimioteràpia, en part perquè Gloria una noia que coneix a psiquiatria li anima a fer-ho amb la promesa que ella es cuidarà, per una altre banda tenim a Izan que té un conflicte amb el seu pare i amb qui no es parla durant fa molt. Miguel Angel anima des de el primer moment a que truqui al seu pare, per culpa de la indecisió de Izan, Miguel Angel agafa el telèfon i truca al pare de Izan. Finalment acaba amb una parcial retrobament entre el pare i el fill. Miguel Angel prossegueix durant tota la peli amb la seva autosuficiència, Jorge rep la noticia de que les proves que li van fer, perquè havien detectat un embalum no té cap sarcoma. Amb aquest acte acaba la pel·lícula fer-nos entendre que els protagonistes van acabar parcialment bé i van prosseguir amb les seves vides. 

La pel·lícula inevitablement ens fa estarrufar-nos la pell, personalment em fa recordar l'època on la meva mare va patir càncer de mama. La pel·lícula es un efímer record de la crua realitat que viuen i del l'esperit de coratge que ens deixen. 

Personalment penso que els símbols que ens poden entreveure després de veure la pel·lícula són els següents:

1. 𝐿𝓁𝒶ç 𝑅𝑜𝓈𝒶:

El llaç rosa bàsicament es un símbol contra el càncer de mama i el recolzament a les persones que ho pateixen, per mi aquest símbol ha tingut un pes molt especial, encara que no ha estat present en la pel·lícula, per mi al veure el film no he pogut de deixar de pensar en la situació que va passar la meva mare i lo present que tinc aquest símbol.

2. 𝒫𝑜𝓁𝓈𝑒𝓇𝑒𝓈 𝒹𝑒 𝓁'𝐻𝑜𝓈𝓅𝒾𝓉𝒶𝓁: 

Aquestes polseres que quan les vegem pot semblar que no té importància, en veritat si que té una importància molt rellevant perquè fa unir a un grup de persones amb certes característiques i els fa donar un cop de mà per no caure en la depressió i la negativitat. Un gran símbol per una situació excepcional. 

3. 𝐵𝒶𝓉𝑒𝓈 𝒹𝑒 𝒮𝒶𝓃𝒾𝓉𝒶𝓇𝒾𝓈:

Les bates dels sanitaris són bates de superherois, de gent generosa, gent compromesa amb el seu treball. Aquestes persones són àngels de la guarda per les persones amb càncer i especialment pels nens i nenes. Per mi es un significat de confiança cega i de amor.