𝟣𝟣 𝑀

Amb l'atac terrorista a les torres bessones a Nova York, l'11 de setembre de 2001. Se'n va iniciar una guerra liderada per George Bush (2001-2009), contra el terrorisme. La població vivia en una por continua a ser un objectiu terrorista. La investigació de després dels atemptats de Nova York, va refutar que Al-Qaeda era el grup terrorista davant aquesta barbàrie, i que la seva base era a l'Afganistan. Amb l'excusa de 'atacar a qui t'ataca', Estats Units liderat per una coalició de països va envair aquest país de l'Asia Central.

Però no va ser suficient, Estats Units va reunir a dos dels seus aliats (Regne Unit i Espanya), a les illes de les Açores (Portugal), el 16 de març de 2003. En aquesta cimera va planejar la hipòtesi que l'Iraq, podria haver ajudat als terroristes i tindria armes de destrucció massiva per atacar a països veïns. Aquestes declaracions dels tres països van escampar per arreu del món, se'n va demanar que inspectors de l'ONU per investigar si eren certes aquestes afirmacions. Hassan Husein (Dictador en aquell moment de l'Iraq), se'n va negar a que aquests inspectors estiguessin en el seu país. Llavors van enviar un ultimàtum aquest país, i aquest país es va seguint negant. 

Estats Units finalment va declarar la guerra, i seguidament els seus aliats li van declarar la guerra també. La guerra va ser relativament curta i van enderrocar al dictador, encara que no es van demostrar mai que les armes de destrucció massives fossin reals. I molt més tard es va descobrir interessos petrolífers en el país. 

Durant aquest temps, el grup terrorista  Al-Qaida va fer continues amenaces als països aliats dels Estats Units. Una cèl·lula terrorista va començar a fer plans d'atemptats a Espanya i van obtenir els recursos per emprendre aquesta barbàrie. Finalment l'11 de març del 2004 seria la data escollida dels terroristes per atemptar a Espanya.

Entre les 7:36 i les 7:40 del mati, van ocórrer 10 explosions en diferents estacions de Madrid: L'estació d'Atocha, Alcobendas, Chamartin, Princep del Rio. Causant 193 morts i 2056 ferits en total. Ràpidament els cossos d'emergència van arribar i van començar tota una operació per ajudar als ferits. Espanya va quedar totalment commocionada pels atacs, que van ser considerats els majors atemptats a Europa.

El govern en una clara estratègia electoralista, ja que les eleccions generals a Espanya eren 3 dies després. Va acusar a la banda terrorista basca ETA, de haver comes els atemptats i que eren els responsables legítims d'aquesta barbàrie. Hores després els terroristes bascs van negar l'autoria del atac, van començar a sortir les primeres pistes de que podien haver sigut gihadista.  Encara tot això el govern va seguir mantenen  que l'autoria era de ETA. Finalment la policia va declarar que havia sigut un ataca gihadista, deixant en evidencia al govern, aquest fet va suposar la caiguda del govern i que el PSOE guanyes les eleccions de 2004.

Les víctimes se'n van sentir utilitzades  i desemparades per tots els partits polítics i per les institucions publiques, mai va haver-hi unes disculpes per haver mentit per part del expresident Aznar, i encara avui dia segueix negant que fossin gihadistes.

Moltes histories se'n van quedar atrapades en aquells vagons, aquell dia. Una historia va ser la de que uns bombers van trobar un diari entre els rastres del tren. En aquell diari una noia relatava que s'havia enamorat d'un noi que veia cada mati en aquells vagons, i que suposadament va morir i mai més se'n sap d'aquella historia d'amor. La banda 'La Oreja de Van Gogh' va sapiguer d'aquesta historia i en honor aquelles persones mortes va composar la cançó 'JUEVES.

Moltes histories paranoiques han sortit després dels atemptats com la relació de les dates dels atemptats de Nova York, Londres i Madrid. Ja que tenen símbols que representen l'euro, el dolar i la libra. Que solament han servit per fer més mal a les famílies i a les víctimes.