𝒬𝓊𝒶𝓇𝑒𝓈𝓂𝒶

           𝒞𝒜𝑅𝒩𝒜𝒱𝒜𝐿

El carnaval es una de les festes més colorades i per moltes persones amb un carrega de festivitat, goig i moltíssima alegria. Encara que moltes persones creuen que aquesta festivitat es molt recent, ni molt menys es aquesta.

Hem de recordar que durant la edat mitjana, l'església catòlica va anant adoptant diferents festes paganes, i els van reconvertir en festivitats cristianes. Alguns historiadors pensen que aquesta festa es remunta a fa més de 5000 anys, sent el seu origen pagà. Les primeres proves del que es considera aquesta festa ve de l'antic Egipte o de Sumèria. Una mica més tard, en l'Imperi romà, es van realitzar celebracions semblants, però, no va ser fins a finals del segle XV quan va arribar a Amèrica, de la mà de portuguesos i espanyols.

És a dir que l'objectiu era imposa la religió cristiana i  fer desapareixar les paganes. En el calendari cristià, el carnestoltes tenia lloc abans de la Quaresma, un període d'abstinència durant el qual els creients havien de dedicar-se plenament a conrear la seva espiritualitat. Tampoc podien menjar carn perquè es considerava un excés, d'aquí el nom: la paraula carnestoltes procedeix del llatí carnem llevés, que significa “llevar la carn”. 

Encara que ara, ens disfressem per a passar-ho bé i jugar una mica a ser els qui no som, almenys, durant una nit. No obstant això, en els seus començaments, les disfresses eren per a ocultar-se dels seus coneguts, doncs, feia una mica de vergonya participar en aquesta festa, ja que aquest descontrol no estava molt bé vist en la religió. I més quan era molt a prop el temps de quaresma.

Actualment aquesta festa se celebra en molts llocs del món. No en tots els llocs se celebra igual, hi ha unes certes diferències, encara que les màscares o disfresses estan sempre presents. Els carnestoltes més famosos són els de Cadis i Tenerife al nostre país (molt diferents entre si, i cadascun amb les seves pròpies tradicions), així com el de Venècia o el de Rio de Janeiro. Encara que jo li dono més importància al carnaval que faig amb la meva família que ens disfressem i fem un menjar tots junts.

                                 𝒬𝒰𝒜𝑅𝐸𝒮𝑀𝒜

La celebració de la Pasqua , constitueix, sens dubte, la festa primordial de l'any litúrgic. D'aquí que, quan en el segle II, l'Església va començar a celebrar anualment una preparació adequada, per mitjà de l'oració i del dejuni, segons la manera prescrita pel Senyor. Va sorgir així el piadós costum del dejuni  del divendres i dissabte sants, com a preparació al Diumenge de Resurrecció.

Quan en el segle IV, es va fixar la durada de la Quaresma en 40 dies, aquesta començava 6 setmanes abans de la Pasqua, en diumenge, l'anomenat diumenge de "quarantena". Però en els segles VI-VII va cobrar gran importància el dejuni com a pràctica quaresmal. I aquí va sorgir un inconvenient: des dels orígens mai es va dejunar en dia diumenge per ser "dia de festa", la celebració del dia del Senyor. Llavors, es va moure el començament de la Quaresma al dimecres previ al primer diumenge d'aquest temps litúrgic com a mitjà de compensar els diumenges i dies en què es trencava el dejuni. Aquest seria l'origen del 'Dimecres de Cendra'

En la Quaresma, l'Església viu un combat espiritual intens, com a temps de dejuni i de prova. Així ho manifesten també els quaranta anys de peregrinació del poble d'Israel pel Sinaí.

L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma, és una dels costums més arrelats de les pràctiques religioses d'aquesta època de l'any. Sense embrago, el seu significat és més ampli. Es tracta de renunciar a qualsevol plaer material, com deixar de fumar, no beure alcohol, o el que es consideri, com una manera de fer penitència.  

                              𝒮𝐸𝒯𝑀𝒜𝒩𝒜 𝒮𝒜𝒩𝒯𝒜

Les dates de la celebració de Setmana Santa, recorda la crucifixió, la mort i la posterior resurrecció de Jesucrist. Setmana Santa és la festivitat més important de l' any per als cristians. Si bé és tracta de tota una setmana en la qual se celebrin diversos actes religiosos. Cada any, aquesta te lloc en una data diferent, ja que la mort de Crist va ocórrer prop de la Pasqua Jueva.

 L'origen d'aquesta celebració se situa fa més de 2,000 anys. En un principi van ser els propis jueus que seguien a Crist els qui van començar a commemorar la data, combinant ritus de primavera pagans al voltant del món. Després es va anar sumant l'Església catòlica, per donar com a resultat la celebració actual de Setmana Santa.

L'esdeveniment culminant és La Pasqua, que també es coneix com a Diumenge de Resurrecció, i allà resideix tota la fe cristiana. És tant així que l'Església va decidir recordar el sacrifici de Crist guardant tots els diumenges com a dia del Senyor, data en la qual es renova la fe i es realitza el ritual de l'eucaristia. Per al moment de la seva crucifixió, Jesucrist ja havia complert més de 300 de les profecies, sent la resurrecció d'entre els morts la més important de totes.

Arreu del món hi ha moltes tradicions d'aquestes festes:

Al Brasil, com a Espanya, la Setmana Santa és sinònim de processons i tradicions religioses. Encara que vist a la foto, aquesta processó simbolitza la persecució de Jesús pels romans abans de la seva crucifixió. No és l'únic acte en el qual el foc és present, ja que una de les tradicions brasileres d'aquestes dates és fer ninots de palla que simbolitzen a Judes, i els cremen al carrer com a senyal de la fi de la Quaresma.

 

A Suècia, els nens es disfressen de bruixes (påskkärringar). Una de les tradicions per Setmana Santa és pintar-se la cara i amb una escombra a la mà comencen a trucar a les portes dels veïns amb la finalitat d'omplir la seva bossa de dolços i xocolates, igual que els nens estatunidencs en Halloween.

Per Setmana Santa, els suecs decoren les seves cases amb branques de bedoll, salze, i moltes vegades mengen una espècie de bufet de molts plats, que inclouen areng, salmó, patates, ous, embotits, etc.

A la ciutat de Texistepeque, a El Salvador, el «talcigüines» és una estranya tradició que segueix els ritus catòlics més estrictes.

Homes disfressats de diables, anomenats «talcigüines» deambulen pels carrers colpejant al seu pas a tots els espectadors. Aquesta batalla simbolitza la lluita duta a terme per Jesús en contra de la temptació.