𝒞𝒶𝓁𝑒𝓃𝒹𝒶𝓇𝒾 𝐿𝒾𝓉𝓊𝓇𝑔𝒾𝒸

 El món del cristianisme, no segueix el mateix calendari que nosaltres seguim. Aquest  calendari  marca els fets més importants de la religió catòlica durant el transcurs de  l'any. 

Aquest calendari té una rellevància molt gran al món cristià i que afecta directament a les persones creients, i també a les persones dins de la institució.

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes. Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge. La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ser una mica posterior; la de l'Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s. II. Al s. III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l'Epifania; el de Nadal es formà a partir del s. IV. Aviat sorgí la necessitat d'indicar els dies de les memòries dels màrtirs (que reberen culte ja des del s. II), i més tard les dels sants, en general, i d'altres festes.

        

L'inici:

L'any litúrgic i l'any civil contenen 365 dies cadascun. L'any civil acaba un 31 de desembre i comença un 1 de gener. L'any litúrgic comença el primer diumenge d'advent i acaba un dia abans. El primer diumenge d'advent no té data fixa, perquè l'any litúrgic solament té algunes celebracions apegades al calendari civil però altres celebracions estan més aviat apegades al calendari lunar com és el cas de la celebració de la Pasqua.

A aquestes 4 quatre setmanes se'n diu temps d'advent, que significa temps d'espera. La paraula advent ve del llatí adventus que significa arribada. Aquí es refereix a l'arribada del Messies, del Salvador. I durant aquest temps esperem aquesta arribada.

En aquest temps s'usa el color morat que significa espera. Ara, amb la confusió que s'ha donat, alguns diuen que l'últim diumenge de l'any litúrgic és la Solemnitat de Jesucrist Rei de l'Univers i això és veritat, aquest és l'últim diumenge de l'any litúrgic, però aquí no acaba l'any, ja que li segueix tota la setmana fins al dissabte abans del primer diumenge d'advent.

Després ve un temps, al qual l'Església diu temps ordinari, en el qual s'usa el color verd, que simbolitza l'esperança. Per cert, el temps de Nadal s'usa el color blanc que simbolitza l'alegria. Després del temps ordinari ve un temps summament important que és el temps de Quaresma, temps en el qual recordem els 40 dies de Jesús en el desert sense menjar ni beure aigua. La paraula Quaresma ve de la paraula quaranta. Després d'aquests 40 dies ve el Tridu Pasqual, dijous, divendres i dissabte sants i de seguida el diumenge de Pasqua.