𝒬𝓊𝑒 𝒷𝑒𝓁𝓁𝑜 𝑒𝓈 𝓋𝒾𝓋𝒾𝓇

 'Qué bello es vivir', es una pel·lícula filmada el 1946 per Frank Capra i que va tenir molta rellevància aquesta època i va  tenir un gran recolzament pels espectadors, la pel·lícula també va ser guanyador de molts premis com un Oscar.

La pel·lícula comença a la nit bona el 1946, on el protagonista George Bailey es disposa a suïcidar-se. Les supliques i oracions per George Bailey arriben al cel i llavors una cort celestial  es reuneix per complir aquestes oracions. San Jose finalment envia a Clarence, un àngel que vol aconseguir les seves ales i en ajudar a George  ho aconseguirà.  San Jose abans d'enviar a Clarence li ensenya alguns flashbacks de la seva vida per a que el conegui.

Llavors quan es disposa a suïcidar-se, Clarence cau al riu i George s'oblida dels seus problemes i li ajuda. Allà li comenta que es el seu àngel de la guarda, ell li comenta que desitjaria no haver-hi nascut. L'àngel se'l concedeix i li mostra una vida totalment diferent si no haguessi nascut.

La vida es totalment diferent sense ell i la seva gratitud, George finalment veu que sense ell moltes coses no haguessin fos i li demana a Deu tornar a la vida. Aquest se'l concedeix i torna a casa seva abraçant a tota la seva família i la ciutat recolzada en ell per ajudar-li en el seus problemes.

Personalment penso que el significant de la vida en aquell moment i el de ara  són el mateix, encara que han hagut canvis, però segueix tenen les mateixes característiques. Volem ser feliços i jo crec que la felicitat en si es la vida, i que la busquem independentment de la època, amb altres recursos o amb eines segons el període, però la busquem. 

Per mi la família és un pilar fonamental en la meva vida, per un part els amics els tinc  però no son eterns. La família és i serà per sempre i quan es un moment difícil estan allí, sense condicions amb una abraçada. Crec que es el nexe de la nostra vida, les nostres arrels i que ens defineixen per sempre. Ens donen un sostre per protegir-nos i confiança per poder parlar de tot.

Crec que un altre sentit de la vida, i aquest es el més personal, quan tinc un problema la muntanya i més en específic Sant Ramon, es el meu refugi i un oasis de tranquil·litat i pau per mi. No podria viure en un lloc amb absència d'aquesta, per mi es l'inici de tot, de la nostra existència, del l'aire, de la vida en general. No podem renunciar aquesta perquè no podem negar la vida, perquè es una coexistició necessària i de supervivència.