𝐿𝒜 𝒱𝐼𝒟𝒜 𝐼 𝐿𝒜 𝑀𝒪𝑅𝒯

Quan parlem de la vida crec que no tenim una resposta clara, però no perquè no hi hagi una resposta o no existeixi, al contrari hi ha una gran diversitat d'opinions i de creences sobre el concepte de la vida. I aquesta resposta  en cada persona es diferent segons les seves vivències i del que sent o creu.

Podríem parlar que tenim molts tipus de diferents  conceptes sobre la vida:

1. Gramaticalment: Segons la RAE ( Real Acadèmia Espanyola) la vida es la energia dels éssers orgànics.

2. Biològicament:  Segons la ciència la vida es és l'estructura molecular autoorganitzada capaç d'intercanviar energia i matèria amb l'entorn amb la finalitat d'automantenir-se, renovar-se i finalment reproduir-se.

3. Religiosament:   Segons les diferents creences i religions hi han moltes perspectives sobre la vida:

3.1 Cristianisme: La vida no sols és un bé, sinó que a més és un do, un regal. Aquest do ens ha estat donat (a través dels nostres pares) per Déu: només Déu és amo de la vida. És a dir que es un regal que prové de Déu i hem de aprofitar-ho i fer el màxim be possible.

3.2 Islamisme:   Per a la religió Islàmica, el deure últim de l'home és l'adoració i submissió a Al·là. La millor manera d'adorar a Al·là és seguir els cinc pilars de l'Islam, que serien: Professió de fe, rés, caritat, deure de dejuni en Ramadà i peregrinar a la Meca. És a dir que la vida està entorn al seu deu Alà i que han de fer cumplir els cincs pilars per ser un bon creient i anar al cel.

3.3 Hinduisme: Per a molts hinduistes la vida és estar d'acord amb les tradicions, plasmades en els "quatre objectius", a saber, Artha (prosperitat), Kama (desitjo), Dharma (deure, moralitat) i finalment, com a últim objectiu, Moksha, la salvació.

3.4 Budisme: Els budistes plantegen el sentit de la vida des de la idea de practicar el malestar i el benestar. Els budistes busquen l'arrel del seu malestar per a d'aquesta manera, poder desfer-se d'ella. Per exemple, una causa de sofriment és una inclinació extrema a coses materials i immaterials.

3.5 Hinduisme: Des de la perspectiva del judaisme, el sentit de la vida consisteix a elevar el món físic i preparar-lo per al món per venir. És a dir que la vida es la preparació aquest món transcendental.

4. Personalment:  Personalment penso que hi ha una frase que defineix molt be que es la vida i quin es el seu objectiu.

                                                       'La vida és el que tu vols que sigui'

Solament nosaltres sabem que es la vida, quins objectius volem o busquem, i com aconseguir aquestes coses. Les nostres vivències de aquestes coses es la vida i del que ens portem. Això es la vida no es solament una cosa crec que es el conjunt de totes les coses que ens envolten i sobretot gaudir i aprendre de la vida. I com hem vist hi han moltes perspectives des de la ciència/filosofia fins a la religió o la psicologia.

La Triqueta, es un símbol celta que fa referencia sobre les tres dimensions que hi ha a la vida, és a dir la vida, la mort i el renaixement. No tenia coneixement d'aquest símbol però al descobrir-ho crec que es força interesant i molt visual aquesta idea de la vida.

L'altre símbol que crec que es molt visual i crec que també força coneguda, es l'arbre de la vida que representa: Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc.

Les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que han de prendre's al moment de transitar-los. Personalment es una mica important perquè la meva avia té un collar de la seva mare i de petit sempre em deixava jugar amb ell.

Per un altre costat tenim la MORT, l'altre cara de la moneda. Com la vida tenim moltes perspectives sobre el seu significat i el que repercuteix a les nostres vides. Moltes persones donen un significat negatiu a la mort, però hi ha també perspectives positives a la mort i que  moltes persones tenen.

1. Segons el diccionari:  És la cessació o terme de la vida.

2. La ciència conclou que la mort és concebuda com el terme i el límit de la vida, on l'organisme és incapaç de sostenir la seva homeòstasi, sobrevenint així el mal definitiu i el cessament de totes les funcions vitals

3.  Religiosament un altre vegada tenim diferents perspectives, encara que quasi totes conclouen que es el final de un cicle i que anem a un altre dimensió o al cel, que és el final de una vida terrenal, un descans final.

Personalment crec que primerament es el cicle de la vida ( naixem, creixem i morim) i que hem d'actuar amb la mateixa naturalitat que amb el naixement, perquè no gaudim de la mort i la celebrem com un naixement. Són cicles naturals i crec que amb la mort podem gaudir i celebrar la mateixa vida. Encara que hem de respectar que cadascú afronta  la mort de la seva manera i que no hem de invalidar cap manera. I hi han religions que gaudeixen i celebren de la mort i crec que em representa molt això.

El Falç crec que es un símbol que tenim molt a la nostre ment, ja sigui perquè es el símbol de la mort i que en moltes pel·lícules o llibres o porta un esquelet que representa la mort. Per mi crec que es el símbol que més ho associo a la mort, ja que en llibres o la meva família sempre m'ho ha associat de petit llavors quan parlo de mort tinc a la ment el falç que quita les vides.

Per un altre costat crec que el color negre es el que associem a la mort, la foscor, el final de una vida i que quan s'acaba veiem aquest negre. Quan anem algun enterrament associa a anar amb roba negre per representar el nostre dol. Personalment crec que el color negre es el rei de la mort i el que tenim al cap totes les persones sempre. A vegades després de la mort en sentim així  a la foscor i amb aquest negre penetrant.