𝐸𝓁 𝒷𝑜 𝓈𝒶𝓂𝒶𝓇𝒾𝓉𝒶

Un home jueu estava fent el viatge des de Jerusalem cap a Jericó. En el camí va ser assaltat per uns homes els qui els van robar la seva roba, el van colpejar i el van deixar gairebé mort. Un sacerdot també anava de viatge per aquest camí i en veure a l'home ferit, va creuar a l'altre costat del carrer i va seguir sense oferir ajuda. Un levita també va passar per aquí però igual que el sacerdot, va travessar el carrer i es va anar sense ajudar-lo.

oDesprés va passar un home de Samaria, un poble menyspreat pels jueus. El samarità va veure a l'home i es va compadir d'ell. Va prendre vi i oli per a netejar les seves ferides i després d'haver-ho embenat, ho va muntar en la seva cavalcadura i va portar a un allotjament on va passar la nit cuidant-lo. Al següent dia el samarità li va pagar a l'amo d'aquell lloc dues monedes de plata perquè cuidés del jueu i li va dir que si hi hagués despeses addicionals li pagaria la resta la pròxima vegada que estigués en l'àrea.

En acabar la paràbola Jesús pregunto: Quins d'aquests tres homes va ser el proïsme del jueu? L'expert en la llei va respondre, "El que mostro misericòrdia". Jesús llavors va dir: "Si, barren i facin vostès el mateix." La seva gran moralitat d'aquesta paràbola, es la següent; Hem d'ajudar a les persones que ens envolten, sense esperar alguna mena de recompensa, tampoc sense jutjar per motius ideològics, sexuals, de genera o de fe. Hem d'ajudar a tot el món, i no ajudar a les persones per aquests motius fan de la persona la pitjor.

                                                   

A més a més aquesta paràbola representa molt bé l'actualitat i podríem exportar el seu missatge. En un moment de la nostra història on l'odi està molt present, hem de ser encara més generosos, no hem de jutjar a les persones. Qualsevol persona té el dret universal a ser auxiliat i protegir-les en situacions vulnerables. Per això l'esser humà per mi es el màxim representant d'aquesta paràbola. Un ser que  a la vegada pot ajudar moltíssim, i també destruir. Hem de saber que farem amb el nostre poder. 

 

                                                  

     

                     

                                                     

  

𝒮𝒾𝓂𝒷𝑜𝓁𝑜𝑔𝒾𝒶 𝒹𝑒𝓁𝓈 𝓃𝓊𝓂𝑒𝓇𝑜𝓈

 

Des de el naixement de Jesucrist a la seva mort la seva vida ha estat envoltat de grans fets i que curiosament també està envoltat de números que tenen un significat molt important en la fe cristiana. I que s'ha de observar molt be en els fragments de la bíblia i que tenen referencies, a vegades ocultes, sobre el cristianisme i la seva fe.

Per posar-nos en context un dels primers fets més rellevants a la vida de Jesucrist, va ser el seu baptisme. Allà trobem a 3 figures que són representades per una paloma ( l'Espiri Sant), Una veu ( Déu) i un home o nen ( Jesucrist). Aquest numero té molta importància i es que representa a la Trinitat, representa la totalitat (passat, present i futur). Per exemple a Déu se li diu tres vegades 'Sant', ja que dir-ho tres vegades representa la seva totalitat  i el que té tota la deïtat.

Si avancem cronològicament per la vida de Jesucrist, ell se'n va 40 dies al desert per començar i preparar-se a predicar. Aquest numero el '40', no significa un altre cosa que la preparació. A més a més significa el canvi cap a un nou cicle. Per exemple tenim que el diluvi va durar quaranta dies o el jueus quan es troben 40 anys al desert, el que significaria que es una prova. 

Jesús quan va escollir al seus 12 apòstols no va ser per casualitat, aquet numero té una gran importància i un gran significat per si sol.  Aquest numero fa referencia a les fundacions. Dotze van ser els apòstols, i aquests apòstols després de la mort de Jesucrist  fundaria la religió cristiana o també la fundació d'Israel que va estar formada per dotze tribus diferents. Llavors aquest numero té una carrega ja no solament numèrica, sinó que també simbòlica i amb un gran pes emocional.

Altres números  amb molta carrega simbòlica, es el numero tretze. Aquest numero representa la rebeldia i la traïció. Es veu amb més claredat en l'Últim Sopar, on la tretzena persona en la taula, Judes, va marxar i va trair a Jesús.

O també tenim el numero set, que representa la perfecció. Sovint s'usa per a representar conclusió o perfecció. Hi ha innombrables exemples en la Bíblia, com els set dies de la creació... La seva contraposició seria el numero sis. Un símbol d'humanitat i feblesa humana. Adán i Eva van ser creats en el sisè dia de la creació. El sis representa també el mal i un trio de sis és el número de la Bèstia en el llibre de l'Apocalipsi.

En definitiva podem observar que hi ha una carrega molt religiosa en els números, que a vegades passa desapercebuda, encara que existeix i té un component molt important en la historia del cristianisme, i també en la seva posterior fundació.

𝒮𝒶𝓃𝓉 𝒜𝓃𝓉𝑜𝓃𝒾

 

A mitjans de Gener de cada any es dona, meterologicament parlant, la setmana més freda de tot l'any. Aquesta comença el 15 del mateix mes fins el 22. Llavors l'imaginari popular i cristià va batellar aquests dies com: 'La Setmana dels Barbuts'. Aquesta setmana es denomina aixì, ja que coincideix amb els sants de Pablo Ermitaño (15 de gener), sant Mauro Abad (16 de gener) i sant Antoni Abad (17 de gener). Perquè aquests se'ls representa amb una barba molt llarga i gruixuda.

Però a vegades la tradició allarga la setmana dels barbuts i inclou més dies presidits per sants que, evidentment, porten barba. Són sant Fructuoso, que celebra la seva festivitat el 21 de gener, i sant Vicente Mártir, el dia 22. També hi ha qui inclou en aquest període a alguns altres sants barbuts menors, com a sant Benito i sant Efigio (15 de gener), sant *Facio (18 de gener) i sant Canó (19 de gener).

Aquesta tradició està molt present a Catalunya, i especificament al barri de Sant Antoni/ Barcelona. En aquest barri els dies 16 i 17 de gener es celebren les seves festes denominades 'Els tres tombs'. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Amb la presencia del cristianisme les voltes s'acostumen a fer al voltant de l'esglèsia de Sant Antoni. Encara que no solament és festeja a Barcelona sinò que en altres poblacions com: Reus, Sant Cugat del Vales...

Durant aquesta setmana s'acostuma a registrar les temperatures més gelides de tot l'any. Per això hi han diversos refraners populars que fa referència aquesta condició climatologica com: ‘Quan vénen els tres barbuts: sant Pau Ermità, sant Maur i sant Antoni Abat, vénen els freds cascarruts’

NOTÍCIA:

EL SEMANAL

EL TEMPORAL RAMONA DEIXA SENSE SANT ANTONI

El patró de les festes 'Sant Antoni' no podrà celebrar-se aquest any, a causa de la gran tempesta hivernal que ha causat 'RAMONA'. Moltíssims animals s'han quedat sense poder-los batejar, encara que la tempesta ha complicat aquest ritual, les xarxes socials i les noves tecnologies han pogut apropar la tradició a totes les cases. Molts han fet trucades via Skype i han sigut els primers animals batejats via internet.

Max ha sigut el primer gos batejat a la ciutat de Barcelona. Els seus amos van apuntar-se a la llista que havia oferit l'església de Sant Antoni i a les 9 del matí va aconseguir ser el primer gos a batejar-se, encara que aquest estava una mica adormit.

Tot i això, molts amos molt devots han aprofitat i s'han batejat amb els seus animals. I quasi tots anaven molt abrigats, ja que el fred és molt notable i a la vegada els preus de la llum i el gas s'han disparat fent impossible alguna mena d'escalfor a les cases.

𝐄𝐥𝐬 𝐚𝐯𝐢𝐬 𝐝'𝐎𝐫𝐢𝐞𝐧𝐭

 

Moltes vegades desconeixem la gran historia dels Reis Mags D'Orient. Per conèixer-la hem d'anar a les histories de la bíblia i al seu relat. Encara que hi han molts relats, el de la bíblia es el principal i el que més té importància entre els cristians i els no cristians.

En la Bíblia, no els denominen reis ni s'especifica quants són, sinó que només es diu que són “savis d'Orient”. En moltes corts d'Orient, entre elles les de l'antiga Pèrsia i l'antiga Babilònia, els astròlegs solien fer les vegades d'assessors sacerdotals, experts en l'art de la màgia. En els segles transcorreguts des de llavors, els tres mags han estat interpretats com a reis.

La història comença quan el rei Herodes havia sentit rumors del naixement d'un nou rei i, gelós, va buscar al bebè. Els tres mags es van detenir en el palau d'Herodes de camí a Betlem i el rei els va demanar que li fessin saber on estava aquest nen nounat, per a poder anar a adorar-lo.

Segons l'Evangeli de Mateo, una brillant estrella va guiar als mags des d'Orient fins a detenir-se sobre el lloc on es trobava el nen i en entrar a la casa, van veure al nen amb María, la seva mare. Els tres Reis Mags van presentar els presents al nen Jesús, i el van denominar com el Rei de Reis.

Les narracions posteriors de la història van identificar els noms dels mags, així com les seves terres d'origen: Melchor de Pèrsia, Gaspar (també anomenat Caspar i Jaspar) de l'Índia i Baltasar d'Aràbia. Els seus presents també tenien significats simbòlics especials: l'or representava la condició de Jesús de rei dels jueus; l'encens, la divinitat del nen i la seva identitat com a Fill de Déu; i la mirra es referia a la mortalitat de Jesús.

Personalment jo penso que els Reis Mags son una història fantasiosa, encara que no nego la seva veracitat i la seva existència. A vegades la Bíblia inventa o poetitza les histories per enganxar més als seus creients. En aquella època lo fantasiós, lo irreal era molt creïble i era l'única manera de creure en que una persona com Jesús existís. Personalment penso això, que són exageracions per fer veure lo important i lo especial que es Jesús des de el seu naixement a la seva mort.

Encara que es molt important conservar aquesta tradició, crec que es un moment màgic pels infants i que es un pilar fonamental per la seva educació i per el seu posterior creixement. És una creença pels infants que els il·lusiona i els ajuda a desenvolupar la seva imaginació. És un deure pels infants assegurar la seva infància i que puguin gaudir encara que siguin histories adulterades de la realitat.

I hem de ser francs, quan els reis s'acosten encara que no creiem en ells o en la religió que l'adorna, ens fa moltíssima il·lusió estar amb la nostra família i compartir moments essencials en la nostra vida. Per això es important els Reis, i estic segur que tenen més seguidors que detractors.

I aquesta opinió està fonamentada en tots els mapes que hi han al món on estan dibuixats els reis mags, les Vidreres de catedrals com la de Lleó, que estan dibuixats els reis mags. Molts monuments tenen referencia als Reis Mags i això es una evidencia.

𝒩𝑜 𝒽𝒾 𝒽𝒶𝓃 𝓈𝓊𝒻𝒾𝒸𝒾𝑒𝓃𝓉𝓈 𝓁𝓁𝒶ç𝑜𝓈 𝓋𝒾𝑜𝓁𝑒𝓉𝑒𝓈

 40.491 denuncies, 37 assassinades, 9.049 trucades al 016, en 2021.  No hi han suficients llaços violetes, no hi han suficients recursos, no hi han prou personal per aturar la violència masclista que inunda avui dia  la nostra societat.

Les xifres revelades pel ministeri d'igualtat reflexa la realitat al nostre país, no hi han prou recursos. La societat  està fallant a les víctimes de la violència masclista, noticies com la víctima de l'ultima violació a Igualada demostra que els criminals masclistes surten impurs dels seus delictes i bestialitats, o la víctima de la denominada Manada de Pamplona, els violadors van tenir una pena de presó irrisori. No podem acceptar que aquests actes no tinguin una condemna contundent, que la justícia patriarcal i l'estat permeti aquests actes solament ens demostra la malaltia que assolà a casa nostra. 

Em de permetre que aquests actes segueixen ocorren?

 NO,  ens  hem de revolucionar-nos contra la cultura masclista que   esta enraigada en el nostre país. I fer possible una alternativa  feminista, on tothom podem conviure amb pau i seguretat.

Moltes noies surten al carrer amb por, amb raó perquè les xifres no paren d'augmentar i amb més violència. Alguns pares creuen que la medicina a aquesta lacra es de protegir a les noies. I si millor eduquem en la igualtat i encontra del masclisme?  I si castiguem de veritat als violadors?

Una societat que té xifres molt preocupants ja no solament de violacions, sinó de comentaris masclistes, sostres de cristalls o floretes indexades, no pot anomenar-se societat democràtica o estat democràtic. Un estat ha de garantir la plena igualtat dels drets universals que són inherents al néixer, una societat democràtica que deixa  que morin les dones pel fet de ser dones, no pot anomenar-se societat democràtica i lliure.

Solament amb el compromís  de totes les persones, podrem arribar a la plena igualtat. Deixem de permetre comentaris masclistes, deixem de suportar als amics que fan bromes indelegables, deixem de banalitzar el sofriment de les dones. Memoritzem la frase 'NO ES NO'.

Personalment penso que aquests 3 símbols defineixen aquest moviment, el color lila té una força molt potent, visualment dona un missatge de empudegament a les dones, i que ja es un color que simbolitza uns trets i reclamacions a les institucions.

Per un altre costat el símbol femení està molt present a les manifestacions feminista, moltes persones la consideren com un símbol que trenca les cadenes de la opressió masclista. És un escut contra les proclames autoritàries i l'estat opressor.

Per últimes la força de les dones, es un símbol  abstracte i que dona el poder a les dones de manifestar-se, de que no estén soles, els germans i germanes estem amb totes les víctimes de violència de gènere i no darem cap pas al costat.

𝒞𝒶𝓁𝑒𝓃𝒹𝒶𝓇𝒾 𝐿𝒾𝓉𝓊𝓇𝑔𝒾𝒸

 El món del cristianisme, no segueix el mateix calendari que nosaltres seguim. Aquest  calendari  marca els fets més importants de la religió catòlica durant el transcurs de  l'any. 

Aquest calendari té una rellevància molt gran al món cristià i que afecta directament a les persones creients, i també a les persones dins de la institució.

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes. Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge. La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ser una mica posterior; la de l'Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s. II. Al s. III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l'Epifania; el de Nadal es formà a partir del s. IV. Aviat sorgí la necessitat d'indicar els dies de les memòries dels màrtirs (que reberen culte ja des del s. II), i més tard les dels sants, en general, i d'altres festes.

        

L'inici:

L'any litúrgic i l'any civil contenen 365 dies cadascun. L'any civil acaba un 31 de desembre i comença un 1 de gener. L'any litúrgic comença el primer diumenge d'advent i acaba un dia abans. El primer diumenge d'advent no té data fixa, perquè l'any litúrgic solament té algunes celebracions apegades al calendari civil però altres celebracions estan més aviat apegades al calendari lunar com és el cas de la celebració de la Pasqua.

A aquestes 4 quatre setmanes se'n diu temps d'advent, que significa temps d'espera. La paraula advent ve del llatí adventus que significa arribada. Aquí es refereix a l'arribada del Messies, del Salvador. I durant aquest temps esperem aquesta arribada.

En aquest temps s'usa el color morat que significa espera. Ara, amb la confusió que s'ha donat, alguns diuen que l'últim diumenge de l'any litúrgic és la Solemnitat de Jesucrist Rei de l'Univers i això és veritat, aquest és l'últim diumenge de l'any litúrgic, però aquí no acaba l'any, ja que li segueix tota la setmana fins al dissabte abans del primer diumenge d'advent.

Després ve un temps, al qual l'Església diu temps ordinari, en el qual s'usa el color verd, que simbolitza l'esperança. Per cert, el temps de Nadal s'usa el color blanc que simbolitza l'alegria. Després del temps ordinari ve un temps summament important que és el temps de Quaresma, temps en el qual recordem els 40 dies de Jesús en el desert sense menjar ni beure aigua. La paraula Quaresma ve de la paraula quaranta. Després d'aquests 40 dies ve el Tridu Pasqual, dijous, divendres i dissabte sants i de seguida el diumenge de Pasqua.

𝒬𝓊𝑒 𝒷𝑒𝓁𝓁𝑜 𝑒𝓈 𝓋𝒾𝓋𝒾𝓇

 'Qué bello es vivir', es una pel·lícula filmada el 1946 per Frank Capra i que va tenir molta rellevància aquesta època i va  tenir un gran recolzament pels espectadors, la pel·lícula també va ser guanyador de molts premis com un Oscar.

La pel·lícula comença a la nit bona el 1946, on el protagonista George Bailey es disposa a suïcidar-se. Les supliques i oracions per George Bailey arriben al cel i llavors una cort celestial  es reuneix per complir aquestes oracions. San Jose finalment envia a Clarence, un àngel que vol aconseguir les seves ales i en ajudar a George  ho aconseguirà.  San Jose abans d'enviar a Clarence li ensenya alguns flashbacks de la seva vida per a que el conegui.

Llavors quan es disposa a suïcidar-se, Clarence cau al riu i George s'oblida dels seus problemes i li ajuda. Allà li comenta que es el seu àngel de la guarda, ell li comenta que desitjaria no haver-hi nascut. L'àngel se'l concedeix i li mostra una vida totalment diferent si no haguessi nascut.

La vida es totalment diferent sense ell i la seva gratitud, George finalment veu que sense ell moltes coses no haguessin fos i li demana a Deu tornar a la vida. Aquest se'l concedeix i torna a casa seva abraçant a tota la seva família i la ciutat recolzada en ell per ajudar-li en el seus problemes.

Personalment penso que el significant de la vida en aquell moment i el de ara  són el mateix, encara que han hagut canvis, però segueix tenen les mateixes característiques. Volem ser feliços i jo crec que la felicitat en si es la vida, i que la busquem independentment de la època, amb altres recursos o amb eines segons el període, però la busquem. 

Per mi la família és un pilar fonamental en la meva vida, per un part els amics els tinc  però no son eterns. La família és i serà per sempre i quan es un moment difícil estan allí, sense condicions amb una abraçada. Crec que es el nexe de la nostra vida, les nostres arrels i que ens defineixen per sempre. Ens donen un sostre per protegir-nos i confiança per poder parlar de tot.

Crec que un altre sentit de la vida, i aquest es el més personal, quan tinc un problema la muntanya i més en específic Sant Ramon, es el meu refugi i un oasis de tranquil·litat i pau per mi. No podria viure en un lloc amb absència d'aquesta, per mi es l'inici de tot, de la nostra existència, del l'aire, de la vida en general. No podem renunciar aquesta perquè no podem negar la vida, perquè es una coexistició necessària i de supervivència.