viernes, 26 de noviembre de 2021

饾挬饾憸 饾捊饾捑 饾捊饾挾饾搩 饾搱饾搳饾捇饾捑饾捀饾捑饾憭饾搩饾搲饾搱 饾搧饾搧饾挾莽饾憸饾搱 饾搵饾捑饾憸饾搧饾憭饾搲饾憭饾搱

 40.491 denuncies, 37 assassinades, 9.049 trucades al 016, en 2021.  No hi han suficients lla莽os violetes, no hi han suficients recursos, no hi han prou personal per aturar la viol猫ncia masclista que inunda avui dia  la nostra societat.

Les xifres revelades pel ministeri d'igualtat reflexa la realitat al nostre pa铆s, no hi han prou recursos. La societat  est脿 fallant a les v铆ctimes de la viol猫ncia masclista, noticies com la v铆ctima de l'ultima violaci贸 a Igualada demostra que els criminals masclistes surten impurs dels seus delictes i bestialitats, o la v铆ctima de la denominada Manada de Pamplona, els violadors van tenir una pena de pres贸 irrisori. No podem acceptar que aquests actes no tinguin una condemna contundent, que la just铆cia patriarcal i l'estat permeti aquests actes solament ens demostra la malaltia que assol脿 a casa nostra. 





Em de permetre que aquests actes segueixen ocorren?

 NO,  ens  hem de revolucionar-nos contra la cultura masclista que   esta enraigada en el nostre pa铆s. I fer possible una alternativa  feminista, on tothom podem conviure amb pau i seguretat.


Moltes noies surten al carrer amb por, amb ra贸 perqu猫 les xifres no paren d'augmentar i amb m茅s viol猫ncia. Alguns pares creuen que la medicina a aquesta lacra es de protegir a les noies. I si millor eduquem en la igualtat i encontra del masclisme?  I si castiguem de veritat als violadors?



Una societat que t茅 xifres molt preocupants ja no solament de violacions, sin贸 de comentaris masclistes, sostres de cristalls o floretes indexades, no pot anomenar-se societat democr脿tica o estat democr脿tic. Un estat ha de garantir la plena igualtat dels drets universals que s贸n inherents al n茅ixer, una societat democr脿tica que deixa  que morin les dones pel fet de ser dones, no pot anomenar-se societat democr脿tica i lliure.


Solament amb el comprom铆s  de totes les persones, podrem arribar a la plena igualtat. Deixem de permetre comentaris masclistes, deixem de suportar als amics que fan bromes indelegables, deixem de banalitzar el sofriment de les dones. Memoritzem la frase 'NO ES NO'.


Personalment penso que aquests 3 s铆mbols defineixen aquest moviment, el color lila t茅 una for莽a molt potent, visualment dona un missatge de empudegament a les dones, i que ja es un color que simbolitza uns trets i reclamacions a les institucions.


Per un altre costat el s铆mbol femen铆 est脿 molt present a les manifestacions feminista, moltes persones la consideren com un s铆mbol que trenca les cadenes de la opressi贸 masclista. 脡s un escut contra les proclames autorit脿ries i l'estat opressor.


Per 煤ltimes la for莽a de les dones, es un s铆mbol  abstracte i que dona el poder a les dones de manifestar-se, de que no est茅n soles, els germans i germanes estem amb totes les v铆ctimes de viol猫ncia de g猫nere i no darem cap pas al costat.



























viernes, 19 de noviembre de 2021

饾挒饾挾饾搧饾憭饾搩饾捁饾挾饾搰饾捑 饾惪饾捑饾搲饾搳饾搰饾憯饾捑饾捀

 El m贸n del cristianisme, no segueix el mateix calendari que nosaltres seguim. Aquest  calendari  marca els fets m茅s importants de la religi贸 cat貌lica durant el transcurs de  l'any. 


Aquest calendari t茅 una rellev脿ncia molt gran al m贸n cristi脿 i que afecta directament a les persones creients, i tamb茅 a les persones dins de la instituci贸.


Hist貌ricament 茅s el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, m貌bils i fixes, i les dels sants, totes fixes. B脿sicament comen莽脿 als temps apost貌lics, amb la commemoraci贸 setmanal de la resurrecci贸, que oblig脿 a passar la festa del dissabte jueu al diumenge. La celebraci贸 cristiana del dia de la Pasqua deu ser una mica posterior; la de l'Epifania fou originada probablement als cercles gn貌stics del s. II. Al s. III comen莽aren a formar-se el cicle pasqual i el de l'Epifania; el de Nadal es form脿 a partir del s. IV. Aviat sorg铆 la necessitat d'indicar els dies de les mem貌ries dels m脿rtirs (que reberen culte ja des del s. II), i m茅s tard les dels sants, en general, i d'altres festes.

        


L'inici:


L'any lit煤rgic i l'any civil contenen 365 dies cadascun. L'any civil acaba un 31 de desembre i comen莽a un 1 de gener. L'any lit煤rgic comen莽a el primer diumenge d'advent i acaba un dia abans. El primer diumenge d'advent no t茅 data fixa, perqu猫 l'any lit煤rgic solament t茅 algunes celebracions apegades al calendari civil per貌 altres celebracions estan m茅s aviat apegades al calendari lunar com 茅s el cas de la celebraci贸 de la Pasqua.


A aquestes 4 quatre setmanes se'n diu temps d'advent, que significa temps d'espera. La paraula advent ve del llat铆 adventus que significa arribada. Aqu铆 es refereix a l'arribada del Messies, del Salvador. I durant aquest temps esperem aquesta arribada.

En aquest temps s'usa el color morat que significa espera. Ara, amb la confusi贸 que s'ha donat, alguns diuen que l'煤ltim diumenge de l'any lit煤rgic 茅s la Solemnitat de Jesucrist Rei de l'Univers i aix貌 茅s veritat, aquest 茅s l'煤ltim diumenge de l'any lit煤rgic, per貌 aqu铆 no acaba l'any, ja que li segueix tota la setmana fins al dissabte abans del primer diumenge d'advent.



Despr茅s ve un temps, al qual l'Esgl茅sia diu temps ordinari, en el qual s'usa el color verd, que simbolitza l'esperan莽a. Per cert, el temps de Nadal s'usa el color blanc que simbolitza l'alegria. Despr茅s del temps ordinari ve un temps summament important que 茅s el temps de Quaresma, temps en el qual recordem els 40 dies de Jes煤s en el desert sense menjar ni beure aigua. La paraula Quaresma ve de la paraula quaranta. Despr茅s d'aquests 40 dies ve el Tridu Pasqual, dijous, divendres i dissabte sants i de seguida el diumenge de Pasqua.




viernes, 12 de noviembre de 2021

饾挰饾搳饾憭 饾挿饾憭饾搧饾搧饾憸 饾憭饾搱 饾搵饾捑饾搵饾捑饾搰



 'Qu茅 bello es vivir', es una pel·l铆cula filmada el 1946 per Frank Capra i que va tenir molta rellev脿ncia aquesta 猫poca i va  tenir un gran recolzament pels espectadors, la pel·l铆cula tamb茅 va ser guanyador de molts premis com un Oscar.

La pel·l铆cula comen莽a a la nit bona el 1946, on el protagonista George Bailey es disposa a su茂cidar-se. Les supliques i oracions per George Bailey arriben al cel i llavors una cort celestial  es reuneix per complir aquestes oracions. San Jose finalment envia a Clarence, un 脿ngel que vol aconseguir les seves ales i en ajudar a George  ho aconseguir脿.  San Jose abans d'enviar a Clarence li ensenya alguns flashbacks de la seva vida per a que el conegui.



Llavors quan es disposa a su茂cidar-se, Clarence cau al riu i George s'oblida dels seus problemes i li ajuda. All脿 li comenta que es el seu 脿ngel de la guarda, ell li comenta que desitjaria no haver-hi nascut. L'脿ngel se'l concedeix i li mostra una vida totalment diferent si no haguessi nascut.


La vida es totalment diferent sense ell i la seva gratitud, George finalment veu que sense ell moltes coses no haguessin fos i li demana a Deu tornar a la vida. Aquest se'l concedeix i torna a casa seva abra莽ant a tota la seva fam铆lia i la ciutat recolzada en ell per ajudar-li en el seus problemes.


Personalment penso que el significant de la vida en aquell moment i el de ara  s贸n el mateix, encara que han hagut canvis, per貌 segueix tenen les mateixes caracter铆stiques. Volem ser feli莽os i jo crec que la felicitat en si es la vida, i que la busquem independentment de la 猫poca, amb altres recursos o amb eines segons el per铆ode, per貌 la busquem. 










Per mi la fam铆lia 茅s un pilar fonamental en la meva vida, per un part els amics els tinc  per貌 no son eterns. La fam铆lia 茅s i ser脿 per sempre i quan es un moment dif铆cil estan all铆, sense condicions amb una abra莽ada. Crec que es el nexe de la nostra vida, les nostres arrels i que ens defineixen per sempre. Ens donen un sostre per protegir-nos i confian莽a per poder parlar de tot.


Crec que un altre sentit de la vida, i aquest es el m茅s personal, quan tinc un problema la muntanya i m茅s en espec铆fic Sant Ramon, es el meu refugi i un oasis de tranquil·litat i pau per mi. No podria viure en un lloc amb abs猫ncia d'aquesta, per mi es l'inici de tot, de la nostra exist猫ncia, del l'aire, de la vida en general. No podem renunciar aquesta perqu猫 no podem negar la vida, perqu猫 es una coexistici贸 necess脿ria i de superviv猫ncia.





viernes, 5 de noviembre de 2021

饾惪饾挏 饾挶饾惣饾挓饾挏 饾惣 饾惪饾挏 饾憖饾挭饾憛饾挴


Quan parlem de la vida crec que no tenim una resposta clara, per貌 no perqu猫 no hi hagi una resposta o no existeixi, al contrari hi ha una gran diversitat d'opinions i de creences sobre el concepte de la vida. I aquesta resposta  en cada persona es diferent segons les seves viv猫ncies i del que sent o creu.



Podr铆em parlar que tenim molts tipus de diferents  conceptes sobre la vida:

1. Gramaticalment: Segons la RAE ( Real Acad猫mia Espanyola) la vida es la energia dels 茅ssers org脿nics.








2. Biol貌gicament:  Segons la ci猫ncia la vida es 茅s l'estructura molecular autoorganitzada capa莽 d'intercanviar energia i mat猫ria amb l'entorn amb la finalitat d'automantenir-se, renovar-se i finalment reproduir-se.














3. Religiosament:   Segons les diferents creences i religions hi han moltes perspectives sobre la vida:

3.1 Cristianisme: La vida no sols 茅s un b茅, sin贸 que a m茅s 茅s un do, un regal. Aquest do ens ha estat donat (a trav茅s dels nostres pares) per D茅u: nom茅s D茅u 茅s amo de la vida. 脡s a dir que es un regal que prov茅 de D茅u i hem de aprofitar-ho i fer el m脿xim be possible.

3.2 Islamisme:   Per a la religi贸 Isl脿mica, el deure 煤ltim de l'home 茅s l'adoraci贸 i submissi贸 a Al·l脿. La millor manera d'adorar a Al·l脿 茅s seguir els cinc pilars de l'Islam, que serien: Professi贸 de fe, r茅s, caritat, deure de dejuni en Ramad脿 i peregrinar a la Meca. 脡s a dir que la vida est脿 entorn al seu deu Al脿 i que han de fer cumplir els cincs pilars per ser un bon creient i anar al cel.









3.3 Hinduisme: Per a molts hinduistes la vida 茅s estar d'acord amb les tradicions, plasmades en els "quatre objectius", a saber, Artha (prosperitat), Kama (desitjo), Dharma (deure, moralitat) i finalment, com a 煤ltim objectiu, Moksha, la salvaci贸.










3.4 Budisme: Els budistes plantegen el sentit de la vida des de la idea de practicar el malestar i el benestar. Els budistes busquen l'arrel del seu malestar per a d'aquesta manera, poder desfer-se d'ella. Per exemple, una causa de sofriment 茅s una inclinaci贸 extrema a coses materials i immaterials.









3.5 Hinduisme: Des de la perspectiva del judaisme, el sentit de la vida consisteix a elevar el m贸n f铆sic i preparar-lo per al m贸n per venir. 脡s a dir que la vida es la preparaci贸 aquest m贸n transcendental.















4. Personalment:  Personalment penso que hi ha una frase que defineix molt be que es la vida i quin es el seu objectiu.
                                                       'La vida 茅s el que tu vols que sigui'

Solament nosaltres sabem que es la vida, quins objectius volem o busquem, i com aconseguir aquestes coses. Les nostres viv猫ncies de aquestes coses es la vida i del que ens portem. Aix貌 es la vida no es solament una cosa crec que es el conjunt de totes les coses que ens envolten i sobretot gaudir i aprendre de la vida. I com hem vist hi han moltes perspectives des de la ci猫ncia/filosofia fins a la religi贸 o la psicologia.




La Triqueta, es un s铆mbol celta que fa referencia sobre les tres dimensions que hi ha a la vida, 茅s a dir la vida, la mort i el renaixement. No tenia coneixement d'aquest s铆mbol per貌 al descobrir-ho crec que es for莽a interesant i molt visual aquesta idea de la vida.



L'altre s铆mbol que crec que es molt visual i crec que tamb茅 for莽a coneguda, es l'arbre de la vida que representa: Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida 茅s representada amb el seu tronc.
Les branques s贸n els camins que prenem al llarg de la vida, a m茅s de les decisions que han de prendre's al moment de transitar-los. Personalment es una mica important perqu猫 la meva avia t茅 un collar de la seva mare i de petit sempre em deixava jugar amb ell.




Per un altre costat tenim la MORT, l'altre cara de la moneda. Com la vida tenim moltes perspectives sobre el seu significat i el que repercuteix a les nostres vides. Moltes persones donen un significat negatiu a la mort, per貌 hi ha tamb茅 perspectives positives a la mort i que  moltes persones tenen.

1. Segons el diccionari:  脡s la cessaci贸 o terme de la vida.

2. La ci猫ncia conclou que la mort 茅s concebuda com el terme i el l铆mit de la vida, on l'organisme 茅s incapa莽 de sostenir la seva home貌stasi, sobrevenint aix铆 el mal definitiu i el cessament de totes les funcions vitals

3.  Religiosament un altre vegada tenim diferents perspectives, encara que quasi totes conclouen que es el final de un cicle i que anem a un altre dimensi贸 o al cel, que 茅s el final de una vida terrenal, un descans final.

Personalment crec que primerament es el cicle de la vida ( naixem, creixem i morim) i que hem d'actuar amb la mateixa naturalitat que amb el naixement, perqu猫 no gaudim de la mort i la celebrem com un naixement. S贸n cicles naturals i crec que amb la mort podem gaudir i celebrar la mateixa vida. Encara que hem de respectar que cadasc煤 afronta  la mort de la seva manera i que no hem de invalidar cap manera. I hi han religions que gaudeixen i celebren de la mort i crec que em representa molt aix貌.

El Fal莽 crec que es un s铆mbol que tenim molt a la nostre ment, ja sigui perqu猫 es el s铆mbol de la mort i que en moltes pel·l铆cules o llibres o porta un esquelet que representa la mort. Per mi crec que es el s铆mbol que m茅s ho associo a la mort, ja que en llibres o la meva fam铆lia sempre m'ho ha associat de petit llavors quan parlo de mort tinc a la ment el fal莽 que quita les vides.





Per un altre costat crec que el color negre es el que associem a la mort, la foscor, el final de una vida i que quan s'acaba veiem aquest negre. Quan anem algun enterrament associa a anar amb roba negre per representar el nostre dol. Personalment crec que el color negre es el rei de la mort i el que tenim al cap totes les persones sempre. A vegades despr茅s de la mort en sentim aix铆  a la foscor i amb aquest negre penetrant.