Quan parlem de la vida crec que no tenim una resposta clara, per貌 no perqu猫 no hi hagi una resposta o no existeixi, al contrari hi ha una gran diversitat d'opinions i de creences sobre el concepte de la vida. I aquesta resposta en cada persona es diferent segons les seves viv猫ncies i del que sent o creu.
Podr铆em parlar que tenim molts tipus de diferents conceptes sobre la vida:
1. Gramaticalment: Segons la RAE ( Real Acad猫mia Espanyola) la vida es la energia dels 茅ssers org脿nics.
2. Biol貌gicament: Segons la ci猫ncia la vida es 茅s l'estructura molecular autoorganitzada capa莽 d'intercanviar energia i mat猫ria amb l'entorn amb la finalitat d'automantenir-se, renovar-se i finalment reproduir-se.
3. Religiosament: Segons les diferents creences i religions hi han moltes perspectives sobre la vida:
3.1 Cristianisme: La vida no sols 茅s un b茅, sin贸 que a m茅s 茅s un do, un regal. Aquest do ens ha estat donat (a trav茅s dels nostres pares) per D茅u: nom茅s D茅u 茅s amo de la vida. 脡s a dir que es un regal que prov茅 de D茅u i hem de aprofitar-ho i fer el m脿xim be possible.
3.2 Islamisme: Per a la religi贸 Isl脿mica, el deure 煤ltim de l'home 茅s l'adoraci贸 i submissi贸 a Al·l脿. La millor manera d'adorar a Al·l脿 茅s seguir els cinc pilars de l'Islam, que serien: Professi贸 de fe, r茅s, caritat, deure de dejuni en Ramad脿 i peregrinar a la Meca. 脡s a dir que la vida est脿 entorn al seu deu Al脿 i que han de fer cumplir els cincs pilars per ser un bon creient i anar al cel.
3.3 Hinduisme: Per a molts hinduistes la vida 茅s estar d'acord amb les tradicions, plasmades en els "quatre objectius", a saber, Artha (prosperitat), Kama (desitjo), Dharma (deure, moralitat) i finalment, com a 煤ltim objectiu, Moksha, la salvaci贸.
3.4 Budisme: Els budistes plantegen el sentit de la vida des de la idea de practicar el malestar i el benestar. Els budistes busquen l'arrel del seu malestar per a d'aquesta manera, poder desfer-se d'ella. Per exemple, una causa de sofriment 茅s una inclinaci贸 extrema a coses materials i immaterials.
3.5 Hinduisme: Des de la perspectiva del judaisme, el sentit de la vida consisteix a elevar el m贸n f铆sic i preparar-lo per al m贸n per venir. 脡s a dir que la vida es la preparaci贸 aquest m贸n transcendental.
4. Personalment: Personalment penso que hi ha una frase que defineix molt be que es la vida i quin es el seu objectiu.
'La vida 茅s el que tu vols que sigui'
Solament nosaltres sabem que es la vida, quins objectius volem o busquem, i com aconseguir aquestes coses. Les nostres viv猫ncies de aquestes coses es la vida i del que ens portem. Aix貌 es la vida no es solament una cosa crec que es el conjunt de totes les coses que ens envolten i sobretot gaudir i aprendre de la vida. I com hem vist hi han moltes perspectives des de la ci猫ncia/filosofia fins a la religi贸 o la psicologia.
La Triqueta, es un s铆mbol celta que fa referencia sobre les tres dimensions que hi ha a la vida, 茅s a dir la vida, la mort i el renaixement. No tenia coneixement d'aquest s铆mbol per貌 al descobrir-ho crec que es for莽a interesant i molt visual aquesta idea de la vida.
L'altre s铆mbol que crec que es molt visual i crec que tamb茅 for莽a coneguda, es l'arbre de la vida que representa: Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida 茅s representada amb el seu tronc.
Les branques s贸n els camins que prenem al llarg de la vida, a m茅s de les decisions que han de prendre's al moment de transitar-los. Personalment es una mica important perqu猫 la meva avia t茅 un collar de la seva mare i de petit sempre em deixava jugar amb ell.
Per un altre costat tenim la MORT, l'altre cara de la moneda. Com la vida tenim moltes perspectives sobre el seu significat i el que repercuteix a les nostres vides. Moltes persones donen un significat negatiu a la mort, per貌 hi ha tamb茅 perspectives positives a la mort i que moltes persones tenen.
1. Segons el diccionari: 脡s la cessaci贸 o terme de la vida.
2.
La ci猫ncia conclou que la mort 茅s concebuda com el terme i el l铆mit de la vida, on l'organisme 茅s incapa莽 de sostenir la seva home貌stasi, sobrevenint aix铆 el mal definitiu i el cessament de totes les funcions vitals
3. Religiosament un altre vegada tenim diferents perspectives, encara que quasi totes conclouen que es el final de un cicle i que anem a un altre dimensi贸 o al cel, que 茅s el final de una vida terrenal, un descans final.
Personalment crec que primerament es el cicle de la vida ( naixem, creixem i morim) i que hem d'actuar amb la mateixa naturalitat que amb el naixement, perqu猫 no gaudim de la mort i la celebrem com un naixement. S贸n cicles naturals i crec que amb la mort podem gaudir i celebrar la mateixa vida. Encara que hem de respectar que cadasc煤 afronta la mort de la seva manera i que no hem de invalidar cap manera. I hi han religions que gaudeixen i celebren de la mort i crec que em representa molt aix貌.
El Fal莽 crec que es un s铆mbol que tenim molt a la nostre ment, ja sigui perqu猫 es el s铆mbol de la mort i que en moltes pel·l铆cules o llibres o porta un esquelet que representa la mort. Per mi crec que es el s铆mbol que m茅s ho associo a la mort, ja que en llibres o la meva fam铆lia sempre m'ho ha associat de petit llavors quan parlo de mort tinc a la ment el fal莽 que quita les vides.
Per un altre costat crec que el
color negre es el que associem a la mort, la foscor, el final de una vida i que quan s'acaba veiem aquest negre. Quan anem algun enterrament associa a anar amb roba negre per representar el nostre dol. Personalment crec que el color negre es el rei de la mort i el que tenim al cap totes les persones sempre. A vegades despr茅s de la mort en sentim aix铆 a la foscor i amb aquest negre penetrant.