𝒩𝑜 𝒽𝒾 𝒽𝒶𝓃 𝓈𝓊𝒻𝒾𝒸𝒾𝑒𝓃𝓉𝓈 𝓁𝓁𝒶ç𝑜𝓈 𝓋𝒾𝑜𝓁𝑒𝓉𝑒𝓈

 40.491 denuncies, 37 assassinades, 9.049 trucades al 016, en 2021.  No hi han suficients llaços violetes, no hi han suficients recursos, no hi han prou personal per aturar la violència masclista que inunda avui dia  la nostra societat.

Les xifres revelades pel ministeri d'igualtat reflexa la realitat al nostre país, no hi han prou recursos. La societat  està fallant a les víctimes de la violència masclista, noticies com la víctima de l'ultima violació a Igualada demostra que els criminals masclistes surten impurs dels seus delictes i bestialitats, o la víctima de la denominada Manada de Pamplona, els violadors van tenir una pena de presó irrisori. No podem acceptar que aquests actes no tinguin una condemna contundent, que la justícia patriarcal i l'estat permeti aquests actes solament ens demostra la malaltia que assolà a casa nostra. 

Em de permetre que aquests actes segueixen ocorren?

 NO,  ens  hem de revolucionar-nos contra la cultura masclista que   esta enraigada en el nostre país. I fer possible una alternativa  feminista, on tothom podem conviure amb pau i seguretat.

Moltes noies surten al carrer amb por, amb raó perquè les xifres no paren d'augmentar i amb més violència. Alguns pares creuen que la medicina a aquesta lacra es de protegir a les noies. I si millor eduquem en la igualtat i encontra del masclisme?  I si castiguem de veritat als violadors?

Una societat que té xifres molt preocupants ja no solament de violacions, sinó de comentaris masclistes, sostres de cristalls o floretes indexades, no pot anomenar-se societat democràtica o estat democràtic. Un estat ha de garantir la plena igualtat dels drets universals que són inherents al néixer, una societat democràtica que deixa  que morin les dones pel fet de ser dones, no pot anomenar-se societat democràtica i lliure.

Solament amb el compromís  de totes les persones, podrem arribar a la plena igualtat. Deixem de permetre comentaris masclistes, deixem de suportar als amics que fan bromes indelegables, deixem de banalitzar el sofriment de les dones. Memoritzem la frase 'NO ES NO'.

Personalment penso que aquests 3 símbols defineixen aquest moviment, el color lila té una força molt potent, visualment dona un missatge de empudegament a les dones, i que ja es un color que simbolitza uns trets i reclamacions a les institucions.

Per un altre costat el símbol femení està molt present a les manifestacions feminista, moltes persones la consideren com un símbol que trenca les cadenes de la opressió masclista. És un escut contra les proclames autoritàries i l'estat opressor.

Per últimes la força de les dones, es un símbol  abstracte i que dona el poder a les dones de manifestar-se, de que no estén soles, els germans i germanes estem amb totes les víctimes de violència de gènere i no darem cap pas al costat.

𝒞𝒶𝓁𝑒𝓃𝒹𝒶𝓇𝒾 𝐿𝒾𝓉𝓊𝓇𝑔𝒾𝒸

 El món del cristianisme, no segueix el mateix calendari que nosaltres seguim. Aquest  calendari  marca els fets més importants de la religió catòlica durant el transcurs de  l'any. 

Aquest calendari té una rellevància molt gran al món cristià i que afecta directament a les persones creients, i també a les persones dins de la institució.

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes. Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge. La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ser una mica posterior; la de l'Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s. II. Al s. III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l'Epifania; el de Nadal es formà a partir del s. IV. Aviat sorgí la necessitat d'indicar els dies de les memòries dels màrtirs (que reberen culte ja des del s. II), i més tard les dels sants, en general, i d'altres festes.

        

L'inici:

L'any litúrgic i l'any civil contenen 365 dies cadascun. L'any civil acaba un 31 de desembre i comença un 1 de gener. L'any litúrgic comença el primer diumenge d'advent i acaba un dia abans. El primer diumenge d'advent no té data fixa, perquè l'any litúrgic solament té algunes celebracions apegades al calendari civil però altres celebracions estan més aviat apegades al calendari lunar com és el cas de la celebració de la Pasqua.

A aquestes 4 quatre setmanes se'n diu temps d'advent, que significa temps d'espera. La paraula advent ve del llatí adventus que significa arribada. Aquí es refereix a l'arribada del Messies, del Salvador. I durant aquest temps esperem aquesta arribada.

En aquest temps s'usa el color morat que significa espera. Ara, amb la confusió que s'ha donat, alguns diuen que l'últim diumenge de l'any litúrgic és la Solemnitat de Jesucrist Rei de l'Univers i això és veritat, aquest és l'últim diumenge de l'any litúrgic, però aquí no acaba l'any, ja que li segueix tota la setmana fins al dissabte abans del primer diumenge d'advent.

Després ve un temps, al qual l'Església diu temps ordinari, en el qual s'usa el color verd, que simbolitza l'esperança. Per cert, el temps de Nadal s'usa el color blanc que simbolitza l'alegria. Després del temps ordinari ve un temps summament important que és el temps de Quaresma, temps en el qual recordem els 40 dies de Jesús en el desert sense menjar ni beure aigua. La paraula Quaresma ve de la paraula quaranta. Després d'aquests 40 dies ve el Tridu Pasqual, dijous, divendres i dissabte sants i de seguida el diumenge de Pasqua.

𝒬𝓊𝑒 𝒷𝑒𝓁𝓁𝑜 𝑒𝓈 𝓋𝒾𝓋𝒾𝓇

 'Qué bello es vivir', es una pel·lícula filmada el 1946 per Frank Capra i que va tenir molta rellevància aquesta època i va  tenir un gran recolzament pels espectadors, la pel·lícula també va ser guanyador de molts premis com un Oscar.

La pel·lícula comença a la nit bona el 1946, on el protagonista George Bailey es disposa a suïcidar-se. Les supliques i oracions per George Bailey arriben al cel i llavors una cort celestial  es reuneix per complir aquestes oracions. San Jose finalment envia a Clarence, un àngel que vol aconseguir les seves ales i en ajudar a George  ho aconseguirà.  San Jose abans d'enviar a Clarence li ensenya alguns flashbacks de la seva vida per a que el conegui.

Llavors quan es disposa a suïcidar-se, Clarence cau al riu i George s'oblida dels seus problemes i li ajuda. Allà li comenta que es el seu àngel de la guarda, ell li comenta que desitjaria no haver-hi nascut. L'àngel se'l concedeix i li mostra una vida totalment diferent si no haguessi nascut.

La vida es totalment diferent sense ell i la seva gratitud, George finalment veu que sense ell moltes coses no haguessin fos i li demana a Deu tornar a la vida. Aquest se'l concedeix i torna a casa seva abraçant a tota la seva família i la ciutat recolzada en ell per ajudar-li en el seus problemes.

Personalment penso que el significant de la vida en aquell moment i el de ara  són el mateix, encara que han hagut canvis, però segueix tenen les mateixes característiques. Volem ser feliços i jo crec que la felicitat en si es la vida, i que la busquem independentment de la època, amb altres recursos o amb eines segons el període, però la busquem. 

Per mi la família és un pilar fonamental en la meva vida, per un part els amics els tinc  però no son eterns. La família és i serà per sempre i quan es un moment difícil estan allí, sense condicions amb una abraçada. Crec que es el nexe de la nostra vida, les nostres arrels i que ens defineixen per sempre. Ens donen un sostre per protegir-nos i confiança per poder parlar de tot.

Crec que un altre sentit de la vida, i aquest es el més personal, quan tinc un problema la muntanya i més en específic Sant Ramon, es el meu refugi i un oasis de tranquil·litat i pau per mi. No podria viure en un lloc amb absència d'aquesta, per mi es l'inici de tot, de la nostra existència, del l'aire, de la vida en general. No podem renunciar aquesta perquè no podem negar la vida, perquè es una coexistició necessària i de supervivència.

𝐿𝒜 𝒱𝐼𝒟𝒜 𝐼 𝐿𝒜 𝑀𝒪𝑅𝒯

Quan parlem de la vida crec que no tenim una resposta clara, però no perquè no hi hagi una resposta o no existeixi, al contrari hi ha una gran diversitat d'opinions i de creences sobre el concepte de la vida. I aquesta resposta  en cada persona es diferent segons les seves vivències i del que sent o creu.

Podríem parlar que tenim molts tipus de diferents  conceptes sobre la vida:

1. Gramaticalment: Segons la RAE ( Real Acadèmia Espanyola) la vida es la energia dels éssers orgànics.

2. Biològicament:  Segons la ciència la vida es és l'estructura molecular autoorganitzada capaç d'intercanviar energia i matèria amb l'entorn amb la finalitat d'automantenir-se, renovar-se i finalment reproduir-se.

3. Religiosament:   Segons les diferents creences i religions hi han moltes perspectives sobre la vida:

3.1 Cristianisme: La vida no sols és un bé, sinó que a més és un do, un regal. Aquest do ens ha estat donat (a través dels nostres pares) per Déu: només Déu és amo de la vida. És a dir que es un regal que prové de Déu i hem de aprofitar-ho i fer el màxim be possible.

3.2 Islamisme:   Per a la religió Islàmica, el deure últim de l'home és l'adoració i submissió a Al·là. La millor manera d'adorar a Al·là és seguir els cinc pilars de l'Islam, que serien: Professió de fe, rés, caritat, deure de dejuni en Ramadà i peregrinar a la Meca. És a dir que la vida està entorn al seu deu Alà i que han de fer cumplir els cincs pilars per ser un bon creient i anar al cel.

3.3 Hinduisme: Per a molts hinduistes la vida és estar d'acord amb les tradicions, plasmades en els "quatre objectius", a saber, Artha (prosperitat), Kama (desitjo), Dharma (deure, moralitat) i finalment, com a últim objectiu, Moksha, la salvació.

3.4 Budisme: Els budistes plantegen el sentit de la vida des de la idea de practicar el malestar i el benestar. Els budistes busquen l'arrel del seu malestar per a d'aquesta manera, poder desfer-se d'ella. Per exemple, una causa de sofriment és una inclinació extrema a coses materials i immaterials.

3.5 Hinduisme: Des de la perspectiva del judaisme, el sentit de la vida consisteix a elevar el món físic i preparar-lo per al món per venir. És a dir que la vida es la preparació aquest món transcendental.

4. Personalment:  Personalment penso que hi ha una frase que defineix molt be que es la vida i quin es el seu objectiu.

                                                       'La vida és el que tu vols que sigui'

Solament nosaltres sabem que es la vida, quins objectius volem o busquem, i com aconseguir aquestes coses. Les nostres vivències de aquestes coses es la vida i del que ens portem. Això es la vida no es solament una cosa crec que es el conjunt de totes les coses que ens envolten i sobretot gaudir i aprendre de la vida. I com hem vist hi han moltes perspectives des de la ciència/filosofia fins a la religió o la psicologia.

La Triqueta, es un símbol celta que fa referencia sobre les tres dimensions que hi ha a la vida, és a dir la vida, la mort i el renaixement. No tenia coneixement d'aquest símbol però al descobrir-ho crec que es força interesant i molt visual aquesta idea de la vida.

L'altre símbol que crec que es molt visual i crec que també força coneguda, es l'arbre de la vida que representa: Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc.

Les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que han de prendre's al moment de transitar-los. Personalment es una mica important perquè la meva avia té un collar de la seva mare i de petit sempre em deixava jugar amb ell.

Per un altre costat tenim la MORT, l'altre cara de la moneda. Com la vida tenim moltes perspectives sobre el seu significat i el que repercuteix a les nostres vides. Moltes persones donen un significat negatiu a la mort, però hi ha també perspectives positives a la mort i que  moltes persones tenen.

1. Segons el diccionari:  És la cessació o terme de la vida.

2. La ciència conclou que la mort és concebuda com el terme i el límit de la vida, on l'organisme és incapaç de sostenir la seva homeòstasi, sobrevenint així el mal definitiu i el cessament de totes les funcions vitals

3.  Religiosament un altre vegada tenim diferents perspectives, encara que quasi totes conclouen que es el final de un cicle i que anem a un altre dimensió o al cel, que és el final de una vida terrenal, un descans final.

Personalment crec que primerament es el cicle de la vida ( naixem, creixem i morim) i que hem d'actuar amb la mateixa naturalitat que amb el naixement, perquè no gaudim de la mort i la celebrem com un naixement. Són cicles naturals i crec que amb la mort podem gaudir i celebrar la mateixa vida. Encara que hem de respectar que cadascú afronta  la mort de la seva manera i que no hem de invalidar cap manera. I hi han religions que gaudeixen i celebren de la mort i crec que em representa molt això.

El Falç crec que es un símbol que tenim molt a la nostre ment, ja sigui perquè es el símbol de la mort i que en moltes pel·lícules o llibres o porta un esquelet que representa la mort. Per mi crec que es el símbol que més ho associo a la mort, ja que en llibres o la meva família sempre m'ho ha associat de petit llavors quan parlo de mort tinc a la ment el falç que quita les vides.

Per un altre costat crec que el color negre es el que associem a la mort, la foscor, el final de una vida i que quan s'acaba veiem aquest negre. Quan anem algun enterrament associa a anar amb roba negre per representar el nostre dol. Personalment crec que el color negre es el rei de la mort i el que tenim al cap totes les persones sempre. A vegades després de la mort en sentim així  a la foscor i amb aquest negre penetrant.