𝑺𝒂𝒏𝒕 𝑱𝒐𝒓𝒅𝒊

Amb l'inici de Sant Jordi torna els llibres, les roses, i aquest sentiment d'amor ens envolta a tothom. Però quins símbols ens representen i que a vegades no associem a Sant Jordi?

Rosa: En l'univers simbòlic, la rosa de color vermell, color de la passió, és la flor de l'amor femení, mentre que el clavell és reservat a l'amor masculí. El guarniment de la rosa, per Sant Jordi, també és força curiós i s'hi barregen elements de procedències distintes.

La Princesa: La princesa representa l’ànima. Ara bé, en la llegenda la princesa cau en poder del drac. Per entendre què significa això a nivell simbòlic, primer hem de definir el concepte d’ànima. Si mirem les definicions d’ànima que fan les diferents tradicions espirituals, veiem que és una realitat intermitja entre el cos i l’esperit, i que pot evolucionar cap amunt, cap al món espiritual, o bé quedar-se identificada amb el cos i allò purament material.

Sant Jordi: Aquesta és la situació de l’ànima fins que entra en escena el cavaller St. Jordi. Com explica la llegenda, St. Jordi mata el drac amb una llança o espasa i allibera la princesa. Quan el rei li ofereix la mà de la princesa com a premi ell refusa i diu que ho ha fet per manament diví. St. Jordi representa així el principi de fe que allibera l’ànima de l’esclavatge de l’egoisme.

El Drac: El drac representa totes aquelles coses que esclavitzen l’ànima si aquesta s’hi identifica, coses totes elles passatgeres: possessions materials, imatge, poder, status, etc. Així, els pensaments relacionats amb aquestes coses li fan tenir tota classe de passions o emocions negatives: por constant a perdre allò material, ambició i cobdícia desmesurada per aconseguir allò que no té, enveja, etc…

El llibre: Una tradició més ben bé moderna i contemporània, s'ha estes arreu ja no solament de Catalunya sinó d'altres llocs. L'intercanvi, compra i venda de llibres no solament es un negoci, es un nexe cultural entre tots i totes. A més a més, coincideix aquest dia amb ls llibres de Cervantes o Shakespeare, màxims representats de la literatura mundial.

 

Color Vermell: Representa l'amor, la passió i la puresa del amor entre ant Jordi i la Princesa.  I per això representa la rosa, un signe de amor que ens regalem. Que per exemple va sortir de la sang del Drac.

Color Verd: A vegades poden regalar-nos roses d'altes colors i que també signifiquen altres coses, com: la joventut, l'esperança...

 𝒞𝑜𝒹𝒾𝑔𝑜 𝒟𝒶 𝒱𝒾𝓃𝒸𝒾

La pel·lícula 'Codigo Da Vinci', que va ser estrenada el 2003,  el film envolta al personatge principal: Robert Lagdon. Aquest simbologista es veu enrevessat en una acusació d'assassinat en el museu del Louvre. Encara que aquesta acusació serà l'inici d'una historia molt interessant i sorprenent. I que es veure envoltat de Maria Magdalena, el cristianisme i Deu com a teló de fons.

𝓣𝓮𝓸𝓻𝓲𝓪 𝓭𝓮 𝓜𝓪𝓻𝓲𝓪 𝓜𝓪𝓰𝓭𝓪𝓵𝓮𝓷𝓪

La pel·lícula gira sobre teories conspiranoiques i religioses sobre la relació de Maria Magdalena i Jesús, el Sant Greal. El film desenvolupa que sovint es refereix a la identificació de María Magdalena amb una com a part d'una maliciosa conjura tramada per l'Església per fer front a qualsevol sospita, o fins i tot (es diu) evidència històrica, del lideratge de María Magdalena en el cristianisme primitiu.

Lagdon insinua repetidament que María Magdalena va ser marginada i  demonitzada pel cristianisme tradicional, que la va pintar, diu, com una dona llibertina, una, etc., amb el propòsit, se suposa, de rebaixar la seva importància.

Conforme la pel·lícula va avançant i els personatges principals (Lagdon i Sophie) arribin a una església de França per descobrir on aquesta el Sant Greal i que desxifri la seva informació, llavors descobreixen que  María Magdalena era la dona de Crist i la portadora de La seva descendència: a saber, una nena anomenada Sara, que posteriorment donarà a llum a tota la dinastia del llinatge de David. Aquesta dinastia arribarà a convertir-se en la línia successòria de reis merovingis de França, que finalment passarà a la clandestinitat i serà protegida per una societat secreta coneguda com el Priorat de Sión.

Es mostren versicles de la bíblia on es veuen manuscrits i actes de que Jesús i Maria van fer-se petons i tenen una dedicació, que no eren tan sols una amistat, sinó que era una relació intima.

I que Sophie perteneix a aquest llinatge i es descendent de Maria Magdalena, i com a tal, es protegida pel Priorat de Sión.

Personalment crec que aquestes teories son merament falses i que son producte comercials per veure la pel·lícula. Es molt improbable que las afirmacions que va el film siguin certes, son especulacions sense fondament i interpretacions personals que se'n fan.

El codi Da Vinci basa les seves afirmacions que Jesús i María estaven casats i van tenir un fill principalment en un versicle solitari en l'evangeli gnòstic de Felipe que indica que Jesús i María eren “companys”. Aquest versicle es llegeix: (parèntesi apareixen on paraules del document estan perdudes o il·legibles)

«Tres dones sempre caminaven amb el mestre: María la seva mare, germana, i María Magdalena, qui és anomenada la seva companya . Perquè “María” és el nom de la seva germana, la seva mare i la seva companya.

En El codi Da Vinci, ofereix que la paraula per a companya podria significar esposa. Però segons estudiosos, això és una interpretació improbable. Per a començar, la paraula generalment usada per a esposa en el Nou Testament grec és “*gune”, no “koinonos”. 

Hi ha també un sol versicle en l'evangeli de Felipe que diu que Jesús va besar a María.

La companya d'és María Magdalena. Més que els deixebles, la va besar sovint en el seu . L'altre …. li va dir a ell, “Per què la mestresses a ella més que a tots nosaltres?»

Saludar als amics amb un va besar era comú en el primer segle, i no tenia connotació sexual. La professora Karen King explica en el seu llibre L'Evangeli de María Magdalena, que el petó en Felipe probablement va ser un petó pur de germanor.

𝓛𝓐 𝓜𝓔𝓥𝓐 𝓥𝓘𝓓𝓐 𝓔𝓝 120 𝓢𝓔𝓖𝓞𝓝𝓢

 

 

𝐸𝓋𝑜𝓁𝓊𝒸𝒾𝑜 𝒹𝑒𝓁𝓈 𝒮𝒾𝓂𝒷𝑜𝓁𝓈

L'esvàstica  és una creu els braços de la qual estan doblegats en angle recte, ja sigui cap a la dreta o cap a l'esquerra. També es diu creu gammada, perquè cada braç s'assembla a la lletra grega gamma, i tetraskel que vol dir quatre cames en grec. La paraula prové del sànscrit, concretament del mot suasti que vol dir 'benestar' i la traducció literal de la paraula 'esvàstica' seria "conductiu al benestar".

El 30 de gener de 1933 Adolf Hitler es convertia en canceller d'una Alemanya que buscava trencar amb el passat. Aquella nit, la celebració dels nacionalsocialistes es va prolongar fins a la matinada. Columnes d'homes de les SA recorrien els carrers de cada ciutat i cada poble. Des d'aquell dia, banderes amb esvàstiques onejaven en edificis públics de tota Alemanya.

L'esvàstica nazi va fer la seva primera aparició en 1920 en una jornada del Partit Nacionalsocialista celebrada a Salzburg. Aquell símbol no l'havien inventat els alemanys, sinó que ja existia en altres pobles com l'hindú i el nepalès. No obstant això, a partir de llavors va passar a formar part d'una formació que ho utilitzaria per a crims de lesa humanitat. Com hem dit abans aquest símbol no es solament nazi com va evolucionar, sinó que era dels hindús i dels tibetans.

El significat literal de l'esvàstica , encara que també se li atribueixen altres significats molt positius com a sort, èxit, prosperitat, bé, felicitat, bona sort, benestar, fortuna… Altres exclamacions atribuïdes a aquest símbol nazi són: que et vagi bé!, salut! o que així sigui!

Però no sols ens trobem amb l'esvàstica en la cultura oriental, també s'ha trobat en diverses civilitzacions antigues, com la grega i la romana, seguint patrons en frisos, grecas i altres elements decoratius.

Com vam dir més amunt, la diferència entre l'esvàstica nazi i la budista està en l'orientació.

Com podem observar molts símbols no solament els nazis s'han convertir al pas del temps, o s'han intentat apropiar de símbols totalment diferents i que no tenen res a veure amb l'extermini nazi. A vegades hem de veure més enllà per observar que moltes cultures tenen simbologies molt similars, i que a vegades el que utilitzem per transmetre o informar sobre coses, no es tan diferent a com ho fan en altres llocs.

𝟣𝟣 𝑀

Amb l'atac terrorista a les torres bessones a Nova York, l'11 de setembre de 2001. Se'n va iniciar una guerra liderada per George Bush (2001-2009), contra el terrorisme. La població vivia en una por continua a ser un objectiu terrorista. La investigació de després dels atemptats de Nova York, va refutar que Al-Qaeda era el grup terrorista davant aquesta barbàrie, i que la seva base era a l'Afganistan. Amb l'excusa de 'atacar a qui t'ataca', Estats Units liderat per una coalició de països va envair aquest país de l'Asia Central.

Però no va ser suficient, Estats Units va reunir a dos dels seus aliats (Regne Unit i Espanya), a les illes de les Açores (Portugal), el 16 de març de 2003. En aquesta cimera va planejar la hipòtesi que l'Iraq, podria haver ajudat als terroristes i tindria armes de destrucció massiva per atacar a països veïns. Aquestes declaracions dels tres països van escampar per arreu del món, se'n va demanar que inspectors de l'ONU per investigar si eren certes aquestes afirmacions. Hassan Husein (Dictador en aquell moment de l'Iraq), se'n va negar a que aquests inspectors estiguessin en el seu país. Llavors van enviar un ultimàtum aquest país, i aquest país es va seguint negant. 

Estats Units finalment va declarar la guerra, i seguidament els seus aliats li van declarar la guerra també. La guerra va ser relativament curta i van enderrocar al dictador, encara que no es van demostrar mai que les armes de destrucció massives fossin reals. I molt més tard es va descobrir interessos petrolífers en el país. 

Durant aquest temps, el grup terrorista  Al-Qaida va fer continues amenaces als països aliats dels Estats Units. Una cèl·lula terrorista va començar a fer plans d'atemptats a Espanya i van obtenir els recursos per emprendre aquesta barbàrie. Finalment l'11 de març del 2004 seria la data escollida dels terroristes per atemptar a Espanya.

Entre les 7:36 i les 7:40 del mati, van ocórrer 10 explosions en diferents estacions de Madrid: L'estació d'Atocha, Alcobendas, Chamartin, Princep del Rio. Causant 193 morts i 2056 ferits en total. Ràpidament els cossos d'emergència van arribar i van començar tota una operació per ajudar als ferits. Espanya va quedar totalment commocionada pels atacs, que van ser considerats els majors atemptats a Europa.

El govern en una clara estratègia electoralista, ja que les eleccions generals a Espanya eren 3 dies després. Va acusar a la banda terrorista basca ETA, de haver comes els atemptats i que eren els responsables legítims d'aquesta barbàrie. Hores després els terroristes bascs van negar l'autoria del atac, van començar a sortir les primeres pistes de que podien haver sigut gihadista.  Encara tot això el govern va seguir mantenen  que l'autoria era de ETA. Finalment la policia va declarar que havia sigut un ataca gihadista, deixant en evidencia al govern, aquest fet va suposar la caiguda del govern i que el PSOE guanyes les eleccions de 2004.

Les víctimes se'n van sentir utilitzades  i desemparades per tots els partits polítics i per les institucions publiques, mai va haver-hi unes disculpes per haver mentit per part del expresident Aznar, i encara avui dia segueix negant que fossin gihadistes.

Moltes histories se'n van quedar atrapades en aquells vagons, aquell dia. Una historia va ser la de que uns bombers van trobar un diari entre els rastres del tren. En aquell diari una noia relatava que s'havia enamorat d'un noi que veia cada mati en aquells vagons, i que suposadament va morir i mai més se'n sap d'aquella historia d'amor. La banda 'La Oreja de Van Gogh' va sapiguer d'aquesta historia i en honor aquelles persones mortes va composar la cançó 'JUEVES.

Moltes histories paranoiques han sortit després dels atemptats com la relació de les dates dels atemptats de Nova York, Londres i Madrid. Ja que tenen símbols que representen l'euro, el dolar i la libra. Que solament han servit per fer més mal a les famílies i a les víctimes.

𝒬𝓊𝒶𝓇𝑒𝓈𝓂𝒶

           𝒞𝒜𝑅𝒩𝒜𝒱𝒜𝐿

El carnaval es una de les festes més colorades i per moltes persones amb un carrega de festivitat, goig i moltíssima alegria. Encara que moltes persones creuen que aquesta festivitat es molt recent, ni molt menys es aquesta.

Hem de recordar que durant la edat mitjana, l'església catòlica va anant adoptant diferents festes paganes, i els van reconvertir en festivitats cristianes. Alguns historiadors pensen que aquesta festa es remunta a fa més de 5000 anys, sent el seu origen pagà. Les primeres proves del que es considera aquesta festa ve de l'antic Egipte o de Sumèria. Una mica més tard, en l'Imperi romà, es van realitzar celebracions semblants, però, no va ser fins a finals del segle XV quan va arribar a Amèrica, de la mà de portuguesos i espanyols.

És a dir que l'objectiu era imposa la religió cristiana i  fer desapareixar les paganes. En el calendari cristià, el carnestoltes tenia lloc abans de la Quaresma, un període d'abstinència durant el qual els creients havien de dedicar-se plenament a conrear la seva espiritualitat. Tampoc podien menjar carn perquè es considerava un excés, d'aquí el nom: la paraula carnestoltes procedeix del llatí carnem llevés, que significa “llevar la carn”. 

Encara que ara, ens disfressem per a passar-ho bé i jugar una mica a ser els qui no som, almenys, durant una nit. No obstant això, en els seus començaments, les disfresses eren per a ocultar-se dels seus coneguts, doncs, feia una mica de vergonya participar en aquesta festa, ja que aquest descontrol no estava molt bé vist en la religió. I més quan era molt a prop el temps de quaresma.

Actualment aquesta festa se celebra en molts llocs del món. No en tots els llocs se celebra igual, hi ha unes certes diferències, encara que les màscares o disfresses estan sempre presents. Els carnestoltes més famosos són els de Cadis i Tenerife al nostre país (molt diferents entre si, i cadascun amb les seves pròpies tradicions), així com el de Venècia o el de Rio de Janeiro. Encara que jo li dono més importància al carnaval que faig amb la meva família que ens disfressem i fem un menjar tots junts.

                                 𝒬𝒰𝒜𝑅𝐸𝒮𝑀𝒜

La celebració de la Pasqua , constitueix, sens dubte, la festa primordial de l'any litúrgic. D'aquí que, quan en el segle II, l'Església va començar a celebrar anualment una preparació adequada, per mitjà de l'oració i del dejuni, segons la manera prescrita pel Senyor. Va sorgir així el piadós costum del dejuni  del divendres i dissabte sants, com a preparació al Diumenge de Resurrecció.

Quan en el segle IV, es va fixar la durada de la Quaresma en 40 dies, aquesta començava 6 setmanes abans de la Pasqua, en diumenge, l'anomenat diumenge de "quarantena". Però en els segles VI-VII va cobrar gran importància el dejuni com a pràctica quaresmal. I aquí va sorgir un inconvenient: des dels orígens mai es va dejunar en dia diumenge per ser "dia de festa", la celebració del dia del Senyor. Llavors, es va moure el començament de la Quaresma al dimecres previ al primer diumenge d'aquest temps litúrgic com a mitjà de compensar els diumenges i dies en què es trencava el dejuni. Aquest seria l'origen del 'Dimecres de Cendra'

En la Quaresma, l'Església viu un combat espiritual intens, com a temps de dejuni i de prova. Així ho manifesten també els quaranta anys de peregrinació del poble d'Israel pel Sinaí.

L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma, és una dels costums més arrelats de les pràctiques religioses d'aquesta època de l'any. Sense embrago, el seu significat és més ampli. Es tracta de renunciar a qualsevol plaer material, com deixar de fumar, no beure alcohol, o el que es consideri, com una manera de fer penitència.  

                              𝒮𝐸𝒯𝑀𝒜𝒩𝒜 𝒮𝒜𝒩𝒯𝒜

Les dates de la celebració de Setmana Santa, recorda la crucifixió, la mort i la posterior resurrecció de Jesucrist. Setmana Santa és la festivitat més important de l' any per als cristians. Si bé és tracta de tota una setmana en la qual se celebrin diversos actes religiosos. Cada any, aquesta te lloc en una data diferent, ja que la mort de Crist va ocórrer prop de la Pasqua Jueva.

 L'origen d'aquesta celebració se situa fa més de 2,000 anys. En un principi van ser els propis jueus que seguien a Crist els qui van començar a commemorar la data, combinant ritus de primavera pagans al voltant del món. Després es va anar sumant l'Església catòlica, per donar com a resultat la celebració actual de Setmana Santa.

L'esdeveniment culminant és La Pasqua, que també es coneix com a Diumenge de Resurrecció, i allà resideix tota la fe cristiana. És tant així que l'Església va decidir recordar el sacrifici de Crist guardant tots els diumenges com a dia del Senyor, data en la qual es renova la fe i es realitza el ritual de l'eucaristia. Per al moment de la seva crucifixió, Jesucrist ja havia complert més de 300 de les profecies, sent la resurrecció d'entre els morts la més important de totes.

Arreu del món hi ha moltes tradicions d'aquestes festes:

Al Brasil, com a Espanya, la Setmana Santa és sinònim de processons i tradicions religioses. Encara que vist a la foto, aquesta processó simbolitza la persecució de Jesús pels romans abans de la seva crucifixió. No és l'únic acte en el qual el foc és present, ja que una de les tradicions brasileres d'aquestes dates és fer ninots de palla que simbolitzen a Judes, i els cremen al carrer com a senyal de la fi de la Quaresma.

 

A Suècia, els nens es disfressen de bruixes (påskkärringar). Una de les tradicions per Setmana Santa és pintar-se la cara i amb una escombra a la mà comencen a trucar a les portes dels veïns amb la finalitat d'omplir la seva bossa de dolços i xocolates, igual que els nens estatunidencs en Halloween.

Per Setmana Santa, els suecs decoren les seves cases amb branques de bedoll, salze, i moltes vegades mengen una espècie de bufet de molts plats, que inclouen areng, salmó, patates, ous, embotits, etc.

A la ciutat de Texistepeque, a El Salvador, el «talcigüines» és una estranya tradició que segueix els ritus catòlics més estrictes.

Homes disfressats de diables, anomenats «talcigüines» deambulen pels carrers colpejant al seu pas a tots els espectadors. Aquesta batalla simbolitza la lluita duta a terme per Jesús en contra de la temptació.

𝕊𝕄𝔹𝕆𝕃𝕊 ℂℝ𝕀𝕊𝕋𝕀𝔸ℕ𝕊

 

       𝟣. 𝐿'𝒪𝑀𝐸𝒢𝒜 𝐼 𝐿'𝒜𝐿𝐹A

Aquestes dues lletres donen inici i fi a l'alfabet grec. A causa de la seva posició en l'abecedari prenen un significat especial, indicant el principi i la fi. El versicle de la Bíblia que va popularitzar aquest significat per a les lletres va ser Apocalipsis 1:8 de Sant Joan que diu així:

“Jo soc l'alfa i l'omega, principi i fi, diu el Senyor, el que és i el que era i que ha de venir, el Totpoderós”.

Com bé es pot entendre d'aquestes paraules, Déu és etern i va més enllà de la nostra concepció temporal. Aquesta referència surt en nombroses obres d'art, on es disposen Alfa i Omega al costat de representacions de Déu.

𝟤. 𝒞𝓇𝑒𝓊 𝒞𝓇𝒾𝓈𝓉𝒾𝒶𝓃𝒶

Aquest és el símbol més conegut de la religió cristiana i pot ser que del món. Poques són les persones que no identifiquen al cristianisme amb aquest símbol i és per això que s'ha convertit en un símbol que ens representa i ens uneix com a fills de78 Déu.

Encara que per a la població mitjana només és un símbol que representa al Cristianisme i a l'Església, els cristians sabem que té un significat més profund, sent la representació dels pecats de la humanitat i que van portar a Jesucrist a morir crucificat per nosaltres.

Aquesta és la creu més usada i que representa al cristianisme en general, però hi ha moltes variants i modificacions.

𝟥. 𝐸𝓁 𝒞𝑜𝓁𝑜𝓂

i

Aquest símbol cristià té 2 significats:

1. La passió de Crist.

2. Els pecats i sentiments negatius com el dolor, sofriment, etc. a través de les espines.

io

4. 𝓛𝓪 𝓼𝓮𝓷𝔂𝓪𝓵 𝓭𝓮 𝓵𝓪 𝓒𝓻𝓮𝓾

Invoquem a la Santíssima Trinidad per a iniciar l'oració en el seu nom. És l'inici de tota oració. I perquè el senyal del cristià és la de la creu.

El gest consta de dos moviments: el primer es realitza de dalt a baix i el segon d'esquerra a dreta. La persona es *persigna a si mateix, tocant parts del seu cos que correspondrien als extrems d'una creu imaginària, és a dir, front, ventre, espatlla esquerra i espatlla dreta.

5. 𝓛'𝓐𝓲𝓰𝓾𝓪

Un dels signes principals del baptisme és l'aigua. L'aigua és font de vida, que fecunda, regenera, purifica. L'aigua del baptisme simbolitza la vida de Déu. Ser batejat significa ser submergit en Crist, i participar, ja des d'ara, de la seva vida.