Amb l'arribada de l'煤ltima setmana d'octubre se'n fa inevitablement pensar en la Castanyada, en Halloween o Tots els Sants, b脿sicament gaudirem de les tradicions aquests dies. I que aquestes tradicions no s贸n homog猫nies, sin贸 que hi han variacions tan dins d'Espanya com fora d'aqu铆.
A casa nostra t茅 un gran pes la 'Castanyada', aquesta tradici贸 que va comen莽ar a finals del segle XVII, en aquesta 猫poca quan hi havia funerals es servia 脿pats funeraris, que eren llegums, fruita seca i panellets.
Aquest 脿pat tenia un sentit simb貌lic amb relaci贸 amb les animes dels difunts, a m茅s a m茅s, es torrava les castanyes, i es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la fam铆lia. Aquesta tradici贸 ha anat evolucionant durant al temps fins arriba als nostres dies amb la figura popular de 'la Castanyera'.
La Castanyera es sol representar com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes, que ven al carrer. Al cap tamb茅 podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins m茅s avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura.
La Castanyada encara que es celebra l'1 de novembre ( el dia de tots els Sans) s'acostuma despla莽ar aquesta data al 31 d'octubre. A les escoles es molt com煤 fer-ne panellets i fer din脿miques envers aquesta data.
Aquesta celebraci贸 ha donat una
petita decad猫ncia durant el segle 21.
El dia de tots els sants, que se celebr脿 el dia 1 de novembre, t茅 una rellev脿ncia no solament a Espanya sin贸 a altres llocs com M猫xic, aquesta festivitat de car脿cter religi贸s. I que no s'ha de confondre amb la festivitat del dia de tots els morts, que 茅s el 2 de novembre. Aquesta festivitat a Espanya es confon molt amb el dia 2, i s'acostuma a anar als cementiris a honrar als nostres morts, recordar el moments m茅s 铆ntims amb ells. Per un altre banda a M猫xic el dia 2 de novembre t茅 un car脿cter m茅s marcat, t茅 una gran import脿ncia i t茅 un gran sentiment pels mexicans i mexicanes.
Els mexicans en comparaci贸 amb Espanya donen m茅s import脿ncia el 2 de novembre, ells donen molta rellev脿ncia al sentit de la mort i de la vida. Es un dia on molts van al cementiri incl貌s fins la nit, fan un menjar all脿 i celebrem la vida, per貌 tamb茅 la mort.
L'altre celebraci贸 que any rere any t茅 m茅s pes en la societat, es Halloween, aquesta celebraci贸 que t茅 arrels paganes als territoris c猫ltics, es va exportar des de Irlanda a EEUU, a Estats Units es va comen莽ar a estendre per tot el pa铆s i se'n va sintetitzar a la naci贸 americana. Aquesta ultima a causa del globalisme es va comen莽ar a expendre per tot el m贸n. Avui dia es una de les grans celebracions al any, que t茅 tan p煤blic infantil com p煤blic gran, es transgeneracional.
Personalment per mi aquesta festivitat no t茅 gaireb茅 molt pes, encara que m'agrada molt fer panellets amb la meva fam铆lia i fer algun dinar amb tots reunits.
Els panellets es la estrella d'aquesta festivitat, es el menja que ens uneix amb la gent i ens recorda que es celebra aquesta festivitat. Per mi aquest s铆mbol em recorda quan a classe f猫iem aquestes postres i gaud铆em tots junts.
Les flors crec que representen a una gran part de la poblaci贸, que aquest dia tan especial van als cementiris a honrar als seus familiars, amics. Per mi es un s铆mbol d'uni贸 i de record amb les persones que hem perdut, no esta molt arrelat en mi, per貌 per exemple la meva avia sempre va.
L'altre s铆mbol que cada vegada t茅 m茅s presencia a casa nostra es la carabassa de Halloween, per mi crec que t茅 un pes m茅s important, ja que he crescut en un creixement d'aquesta tradici贸 pagana i que la he viscut m茅s.