𝒩𝑜 𝒽𝒾 𝒽𝒶𝓃 𝓈𝓊𝒻𝒾𝒸𝒾𝑒𝓃𝓉𝓈 𝓁𝓁𝒶ç𝑜𝓈 𝓋𝒾𝑜𝓁𝑒𝓉𝑒𝓈

 40.491 denuncies, 37 assassinades, 9.049 trucades al 016, en 2021.  No hi han suficients llaços violetes, no hi han suficients recursos, no hi han prou personal per aturar la violència masclista que inunda avui dia  la nostra societat.

Les xifres revelades pel ministeri d'igualtat reflexa la realitat al nostre país, no hi han prou recursos. La societat  està fallant a les víctimes de la violència masclista, noticies com la víctima de l'ultima violació a Igualada demostra que els criminals masclistes surten impurs dels seus delictes i bestialitats, o la víctima de la denominada Manada de Pamplona, els violadors van tenir una pena de presó irrisori. No podem acceptar que aquests actes no tinguin una condemna contundent, que la justícia patriarcal i l'estat permeti aquests actes solament ens demostra la malaltia que assolà a casa nostra. 

Em de permetre que aquests actes segueixen ocorren?

 NO,  ens  hem de revolucionar-nos contra la cultura masclista que   esta enraigada en el nostre país. I fer possible una alternativa  feminista, on tothom podem conviure amb pau i seguretat.

Moltes noies surten al carrer amb por, amb raó perquè les xifres no paren d'augmentar i amb més violència. Alguns pares creuen que la medicina a aquesta lacra es de protegir a les noies. I si millor eduquem en la igualtat i encontra del masclisme?  I si castiguem de veritat als violadors?

Una societat que té xifres molt preocupants ja no solament de violacions, sinó de comentaris masclistes, sostres de cristalls o floretes indexades, no pot anomenar-se societat democràtica o estat democràtic. Un estat ha de garantir la plena igualtat dels drets universals que són inherents al néixer, una societat democràtica que deixa  que morin les dones pel fet de ser dones, no pot anomenar-se societat democràtica i lliure.

Solament amb el compromís  de totes les persones, podrem arribar a la plena igualtat. Deixem de permetre comentaris masclistes, deixem de suportar als amics que fan bromes indelegables, deixem de banalitzar el sofriment de les dones. Memoritzem la frase 'NO ES NO'.

Personalment penso que aquests 3 símbols defineixen aquest moviment, el color lila té una força molt potent, visualment dona un missatge de empudegament a les dones, i que ja es un color que simbolitza uns trets i reclamacions a les institucions.

Per un altre costat el símbol femení està molt present a les manifestacions feminista, moltes persones la consideren com un símbol que trenca les cadenes de la opressió masclista. És un escut contra les proclames autoritàries i l'estat opressor.

Per últimes la força de les dones, es un símbol  abstracte i que dona el poder a les dones de manifestar-se, de que no estén soles, els germans i germanes estem amb totes les víctimes de violència de gènere i no darem cap pas al costat.

𝒞𝒶𝓁𝑒𝓃𝒹𝒶𝓇𝒾 𝐿𝒾𝓉𝓊𝓇𝑔𝒾𝒸

 El món del cristianisme, no segueix el mateix calendari que nosaltres seguim. Aquest  calendari  marca els fets més importants de la religió catòlica durant el transcurs de  l'any. 

Aquest calendari té una rellevància molt gran al món cristià i que afecta directament a les persones creients, i també a les persones dins de la institució.

Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes. Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge. La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ser una mica posterior; la de l'Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s. II. Al s. III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l'Epifania; el de Nadal es formà a partir del s. IV. Aviat sorgí la necessitat d'indicar els dies de les memòries dels màrtirs (que reberen culte ja des del s. II), i més tard les dels sants, en general, i d'altres festes.

        

L'inici:

L'any litúrgic i l'any civil contenen 365 dies cadascun. L'any civil acaba un 31 de desembre i comença un 1 de gener. L'any litúrgic comença el primer diumenge d'advent i acaba un dia abans. El primer diumenge d'advent no té data fixa, perquè l'any litúrgic solament té algunes celebracions apegades al calendari civil però altres celebracions estan més aviat apegades al calendari lunar com és el cas de la celebració de la Pasqua.

A aquestes 4 quatre setmanes se'n diu temps d'advent, que significa temps d'espera. La paraula advent ve del llatí adventus que significa arribada. Aquí es refereix a l'arribada del Messies, del Salvador. I durant aquest temps esperem aquesta arribada.

En aquest temps s'usa el color morat que significa espera. Ara, amb la confusió que s'ha donat, alguns diuen que l'últim diumenge de l'any litúrgic és la Solemnitat de Jesucrist Rei de l'Univers i això és veritat, aquest és l'últim diumenge de l'any litúrgic, però aquí no acaba l'any, ja que li segueix tota la setmana fins al dissabte abans del primer diumenge d'advent.

Després ve un temps, al qual l'Església diu temps ordinari, en el qual s'usa el color verd, que simbolitza l'esperança. Per cert, el temps de Nadal s'usa el color blanc que simbolitza l'alegria. Després del temps ordinari ve un temps summament important que és el temps de Quaresma, temps en el qual recordem els 40 dies de Jesús en el desert sense menjar ni beure aigua. La paraula Quaresma ve de la paraula quaranta. Després d'aquests 40 dies ve el Tridu Pasqual, dijous, divendres i dissabte sants i de seguida el diumenge de Pasqua.

𝒬𝓊𝑒 𝒷𝑒𝓁𝓁𝑜 𝑒𝓈 𝓋𝒾𝓋𝒾𝓇

 'Qué bello es vivir', es una pel·lícula filmada el 1946 per Frank Capra i que va tenir molta rellevància aquesta època i va  tenir un gran recolzament pels espectadors, la pel·lícula també va ser guanyador de molts premis com un Oscar.

La pel·lícula comença a la nit bona el 1946, on el protagonista George Bailey es disposa a suïcidar-se. Les supliques i oracions per George Bailey arriben al cel i llavors una cort celestial  es reuneix per complir aquestes oracions. San Jose finalment envia a Clarence, un àngel que vol aconseguir les seves ales i en ajudar a George  ho aconseguirà.  San Jose abans d'enviar a Clarence li ensenya alguns flashbacks de la seva vida per a que el conegui.

Llavors quan es disposa a suïcidar-se, Clarence cau al riu i George s'oblida dels seus problemes i li ajuda. Allà li comenta que es el seu àngel de la guarda, ell li comenta que desitjaria no haver-hi nascut. L'àngel se'l concedeix i li mostra una vida totalment diferent si no haguessi nascut.

La vida es totalment diferent sense ell i la seva gratitud, George finalment veu que sense ell moltes coses no haguessin fos i li demana a Deu tornar a la vida. Aquest se'l concedeix i torna a casa seva abraçant a tota la seva família i la ciutat recolzada en ell per ajudar-li en el seus problemes.

Personalment penso que el significant de la vida en aquell moment i el de ara  són el mateix, encara que han hagut canvis, però segueix tenen les mateixes característiques. Volem ser feliços i jo crec que la felicitat en si es la vida, i que la busquem independentment de la època, amb altres recursos o amb eines segons el període, però la busquem. 

Per mi la família és un pilar fonamental en la meva vida, per un part els amics els tinc  però no son eterns. La família és i serà per sempre i quan es un moment difícil estan allí, sense condicions amb una abraçada. Crec que es el nexe de la nostra vida, les nostres arrels i que ens defineixen per sempre. Ens donen un sostre per protegir-nos i confiança per poder parlar de tot.

Crec que un altre sentit de la vida, i aquest es el més personal, quan tinc un problema la muntanya i més en específic Sant Ramon, es el meu refugi i un oasis de tranquil·litat i pau per mi. No podria viure en un lloc amb absència d'aquesta, per mi es l'inici de tot, de la nostra existència, del l'aire, de la vida en general. No podem renunciar aquesta perquè no podem negar la vida, perquè es una coexistició necessària i de supervivència.

𝐿𝒜 𝒱𝐼𝒟𝒜 𝐼 𝐿𝒜 𝑀𝒪𝑅𝒯

Quan parlem de la vida crec que no tenim una resposta clara, però no perquè no hi hagi una resposta o no existeixi, al contrari hi ha una gran diversitat d'opinions i de creences sobre el concepte de la vida. I aquesta resposta  en cada persona es diferent segons les seves vivències i del que sent o creu.

Podríem parlar que tenim molts tipus de diferents  conceptes sobre la vida:

1. Gramaticalment: Segons la RAE ( Real Acadèmia Espanyola) la vida es la energia dels éssers orgànics.

2. Biològicament:  Segons la ciència la vida es és l'estructura molecular autoorganitzada capaç d'intercanviar energia i matèria amb l'entorn amb la finalitat d'automantenir-se, renovar-se i finalment reproduir-se.

3. Religiosament:   Segons les diferents creences i religions hi han moltes perspectives sobre la vida:

3.1 Cristianisme: La vida no sols és un bé, sinó que a més és un do, un regal. Aquest do ens ha estat donat (a través dels nostres pares) per Déu: només Déu és amo de la vida. És a dir que es un regal que prové de Déu i hem de aprofitar-ho i fer el màxim be possible.

3.2 Islamisme:   Per a la religió Islàmica, el deure últim de l'home és l'adoració i submissió a Al·là. La millor manera d'adorar a Al·là és seguir els cinc pilars de l'Islam, que serien: Professió de fe, rés, caritat, deure de dejuni en Ramadà i peregrinar a la Meca. És a dir que la vida està entorn al seu deu Alà i que han de fer cumplir els cincs pilars per ser un bon creient i anar al cel.

3.3 Hinduisme: Per a molts hinduistes la vida és estar d'acord amb les tradicions, plasmades en els "quatre objectius", a saber, Artha (prosperitat), Kama (desitjo), Dharma (deure, moralitat) i finalment, com a últim objectiu, Moksha, la salvació.

3.4 Budisme: Els budistes plantegen el sentit de la vida des de la idea de practicar el malestar i el benestar. Els budistes busquen l'arrel del seu malestar per a d'aquesta manera, poder desfer-se d'ella. Per exemple, una causa de sofriment és una inclinació extrema a coses materials i immaterials.

3.5 Hinduisme: Des de la perspectiva del judaisme, el sentit de la vida consisteix a elevar el món físic i preparar-lo per al món per venir. És a dir que la vida es la preparació aquest món transcendental.

4. Personalment:  Personalment penso que hi ha una frase que defineix molt be que es la vida i quin es el seu objectiu.

                                                       'La vida és el que tu vols que sigui'

Solament nosaltres sabem que es la vida, quins objectius volem o busquem, i com aconseguir aquestes coses. Les nostres vivències de aquestes coses es la vida i del que ens portem. Això es la vida no es solament una cosa crec que es el conjunt de totes les coses que ens envolten i sobretot gaudir i aprendre de la vida. I com hem vist hi han moltes perspectives des de la ciència/filosofia fins a la religió o la psicologia.

La Triqueta, es un símbol celta que fa referencia sobre les tres dimensions que hi ha a la vida, és a dir la vida, la mort i el renaixement. No tenia coneixement d'aquest símbol però al descobrir-ho crec que es força interesant i molt visual aquesta idea de la vida.

L'altre símbol que crec que es molt visual i crec que també força coneguda, es l'arbre de la vida que representa: Les seves arrels simbolitzen el naixement. La vida és representada amb el seu tronc.

Les branques són els camins que prenem al llarg de la vida, a més de les decisions que han de prendre's al moment de transitar-los. Personalment es una mica important perquè la meva avia té un collar de la seva mare i de petit sempre em deixava jugar amb ell.

Per un altre costat tenim la MORT, l'altre cara de la moneda. Com la vida tenim moltes perspectives sobre el seu significat i el que repercuteix a les nostres vides. Moltes persones donen un significat negatiu a la mort, però hi ha també perspectives positives a la mort i que  moltes persones tenen.

1. Segons el diccionari:  És la cessació o terme de la vida.

2. La ciència conclou que la mort és concebuda com el terme i el límit de la vida, on l'organisme és incapaç de sostenir la seva homeòstasi, sobrevenint així el mal definitiu i el cessament de totes les funcions vitals

3.  Religiosament un altre vegada tenim diferents perspectives, encara que quasi totes conclouen que es el final de un cicle i que anem a un altre dimensió o al cel, que és el final de una vida terrenal, un descans final.

Personalment crec que primerament es el cicle de la vida ( naixem, creixem i morim) i que hem d'actuar amb la mateixa naturalitat que amb el naixement, perquè no gaudim de la mort i la celebrem com un naixement. Són cicles naturals i crec que amb la mort podem gaudir i celebrar la mateixa vida. Encara que hem de respectar que cadascú afronta  la mort de la seva manera i que no hem de invalidar cap manera. I hi han religions que gaudeixen i celebren de la mort i crec que em representa molt això.

El Falç crec que es un símbol que tenim molt a la nostre ment, ja sigui perquè es el símbol de la mort i que en moltes pel·lícules o llibres o porta un esquelet que representa la mort. Per mi crec que es el símbol que més ho associo a la mort, ja que en llibres o la meva família sempre m'ho ha associat de petit llavors quan parlo de mort tinc a la ment el falç que quita les vides.

Per un altre costat crec que el color negre es el que associem a la mort, la foscor, el final de una vida i que quan s'acaba veiem aquest negre. Quan anem algun enterrament associa a anar amb roba negre per representar el nostre dol. Personalment crec que el color negre es el rei de la mort i el que tenim al cap totes les persones sempre. A vegades després de la mort en sentim així  a la foscor i amb aquest negre penetrant.

𝐻𝒶𝓁𝓁𝑜𝓌𝑒𝑒𝓃 𝒱𝒮 𝒞𝒶𝓈𝓉𝒶𝓃𝓎𝒶𝒹𝒶

Amb l'arribada de l'última setmana d'octubre se'n fa inevitablement pensar en la Castanyada, en Halloween o Tots els Sants, bàsicament gaudirem de les tradicions aquests dies. I que aquestes tradicions no són homogènies, sinó que hi han variacions tan dins d'Espanya com fora d'aquí.

A casa nostra té un gran pes la 'Castanyada', aquesta tradició que va començar a finals del segle XVII, en aquesta època quan hi havia funerals es servia àpats funeraris, que eren llegums, fruita seca i panellets.

Aquest àpat tenia un sentit simbòlic amb relació amb les animes dels difunts, a més a més,  es torrava les castanyes, i es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Aquesta tradició ha anat evolucionant durant al temps fins arriba als nostres dies amb la figura popular de 'la Castanyera'.

La Castanyera es sol representar com una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes, que ven al carrer. Al cap també podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura.

La Castanyada encara que es celebra l'1 de novembre ( el dia de tots els Sans) s'acostuma desplaçar aquesta data al 31 d'octubre. A les escoles es molt comú fer-ne panellets i fer dinàmiques envers aquesta data. 

Aquesta celebració ha donat una

 petita decadència durant el segle 21.

El dia de tots els sants, que se celebrà el dia 1 de novembre, té una rellevància no solament a Espanya sinó a altres llocs com Mèxic, aquesta festivitat de caràcter religiós. I que no s'ha de confondre amb la festivitat del dia de tots els morts, que és el 2 de novembre. Aquesta festivitat a Espanya es confon molt amb el dia 2, i s'acostuma a anar als cementiris a honrar als nostres morts, recordar el moments més íntims amb ells. Per un altre banda a Mèxic el dia 2 de novembre té un caràcter més marcat, té una gran importància i té un gran sentiment pels mexicans i mexicanes.

Els mexicans en  comparació amb Espanya donen més importància el 2 de novembre, ells donen molta rellevància al sentit de la mort i de la vida. Es un dia on molts van al cementiri inclòs fins la nit, fan un menjar allà i celebrem la vida, però també la mort.

L'altre celebració que any rere any té més pes en la societat, es Halloween, aquesta celebració que té arrels paganes als territoris cèltics, es va exportar des de Irlanda a EEUU, a Estats Units es va començar a estendre per tot el país i se'n va sintetitzar a la nació americana. Aquesta ultima a causa del globalisme es va començar a expendre per tot el món. Avui dia es una de les grans celebracions al any, que té tan públic infantil com públic gran, es transgeneracional.

 

Personalment per mi aquesta festivitat no té gairebé molt pes, encara que m'agrada molt fer panellets amb la meva família i fer algun dinar amb tots reunits.

Els panellets es  la estrella d'aquesta festivitat, es el menja que ens uneix amb la gent i ens recorda que es celebra aquesta festivitat. Per mi aquest símbol em recorda quan a classe fèiem aquestes postres i gaudíem tots junts.

Les flors crec que representen a una gran part de la població, que aquest dia tan especial van als cementiris a honrar als seus familiars, amics. Per mi es un símbol d'unió i de record amb les persones que hem perdut, no esta molt arrelat en mi, però per exemple la meva avia sempre va.

L'altre símbol que cada vegada té més presencia a casa nostra es la carabassa de Halloween, per mi crec que té un pes més important, ja que he crescut en un creixement d'aquesta tradició pagana i que la he viscut més.

 

𝒫𝓁𝒶𝓃𝓉𝒶 𝟦ª

Com es la vida a un hospital? Com es lluitar amb una de les malalties més mortíferes  d'aquest món? Com es sent un nen que ha perdut tota la seva infantesa i s'ha enfrontat a la crua malaltia que es el càncer?

La Planta 4ª és una pel·lícula produïda el 2003 per Antonio Mercero i basada en l'obre teatral 'Los Pelones' d'Albert Espinosa, aquest film  és un bany de realitat sobre el càncer i en específic del que suposa a Miguel Angel, Izan, Dani i Jorge (els cinc protagonistes) lluitar contra aquesta malaltia en plena adolescència.

Durant les quasi dos hores que dura aquesta pel·lícula podem adonar-nos el valor de la amistat que es la base d'aquesta pel·lícula, també la rutina de proves mediques de Miguel Angel, Izan i Dani que es veu interromput quan Jorge  a causa d'un accident de trànsit l'ingressen i coneix a aquests tres.

Ràpidament els tres (Miguel Angel, Izan i Dani) introdueixen a Jorge en la rutina hospitalària, encara que estaven  interessats en ell perquè necessitaven un pivot per un campionat de basquet i per sort Jorge jugava a basquet. La pel·lícula prossegueix i amb ell  el tema principal que no desapareix, el càncer, els protagonistes reben una gerra de agua freda quan se'n adonen que el seu company 'Pepino' ha mort fa uns dies per culpa del càncer.

Aquest últim fet fa que es replantegin moltes coses i es preguin decisions, per una banda de Dani pren la decisió de rebre un altre cop la quimioteràpia, en part perquè Gloria una noia que coneix a psiquiatria li anima a fer-ho amb la promesa que ella es cuidarà, per una altre banda tenim a Izan que té un conflicte amb el seu pare i amb qui no es parla durant fa molt. Miguel Angel anima des de el primer moment a que truqui al seu pare, per culpa de la indecisió de Izan, Miguel Angel agafa el telèfon i truca al pare de Izan. Finalment acaba amb una parcial retrobament entre el pare i el fill. Miguel Angel prossegueix durant tota la peli amb la seva autosuficiència, Jorge rep la noticia de que les proves que li van fer, perquè havien detectat un embalum no té cap sarcoma. Amb aquest acte acaba la pel·lícula fer-nos entendre que els protagonistes van acabar parcialment bé i van prosseguir amb les seves vides. 

La pel·lícula inevitablement ens fa estarrufar-nos la pell, personalment em fa recordar l'època on la meva mare va patir càncer de mama. La pel·lícula es un efímer record de la crua realitat que viuen i del l'esperit de coratge que ens deixen. 

Personalment penso que els símbols que ens poden entreveure després de veure la pel·lícula són els següents:

1. 𝐿𝓁𝒶ç 𝑅𝑜𝓈𝒶:

El llaç rosa bàsicament es un símbol contra el càncer de mama i el recolzament a les persones que ho pateixen, per mi aquest símbol ha tingut un pes molt especial, encara que no ha estat present en la pel·lícula, per mi al veure el film no he pogut de deixar de pensar en la situació que va passar la meva mare i lo present que tinc aquest símbol.

2. 𝒫𝑜𝓁𝓈𝑒𝓇𝑒𝓈 𝒹𝑒 𝓁'𝐻𝑜𝓈𝓅𝒾𝓉𝒶𝓁: 

Aquestes polseres que quan les vegem pot semblar que no té importància, en veritat si que té una importància molt rellevant perquè fa unir a un grup de persones amb certes característiques i els fa donar un cop de mà per no caure en la depressió i la negativitat. Un gran símbol per una situació excepcional. 

3. 𝐵𝒶𝓉𝑒𝓈 𝒹𝑒 𝒮𝒶𝓃𝒾𝓉𝒶𝓇𝒾𝓈:

Les bates dels sanitaris són bates de superherois, de gent generosa, gent compromesa amb el seu treball. Aquestes persones són àngels de la guarda per les persones amb càncer i especialment pels nens i nenes. Per mi es un significat de confiança cega i de amor.

𝟣𝟤 𝒹𝑒 𝒪𝒸𝓉𝓊𝒷𝓇𝑒

Per posar-nos en context, que es el 12 d'Octubre o que es commemora?

El 12 d'Octubre se celebra la Festa Nacional d'Espanya. La jornada "té com a finalitat recordar solemnement els diferents moments de la història col·lectiva que formen part del patrimoni històric, cultural i social comú", segons recull la llei que va instituir la festa.

L'elecció d'aquesta data, té  a veure amb  el descobriment d'Amèrica per part de Cistòfor Colom el 12 d'octubre de 1492. A més a més es festeja altres efemèrides i la construcció de l'estat modern de Espanya.

Encara que, aquests darrers anys hi ha hagut molta polèmica per aquesta  celebració, a causa que moltes persones consideren que aquest festeig el que realment commemorà es la esclavitud i espoli de les colònies espanyoles. Molt països del sud-americà com: Mèxic o Veneçuela, han demanat que l'Estat espanyol  que demani perdo per aquest actes colonialistes, malgrat que la resposta d'Espanya ha sigut un rotund no.

La meva opinió es que hem de aprofitar aquesta data, no per vanagloriar-se de la invasió i posterior colonialisme  a Americà, sinó que hem de celebrar un dia acceptat l'idea de que el nostre país ha tingut moltíssimes influencies de moltíssimes societats i que el fet de ser un país molt divers ens fa grans. A més a més ho hem d'aprofitar per demanar perdo als nostres germans sud-americans amb la promesa de que junts som millors. Hem de mirar un altre perspectiva de aquest festeig, perquè celebrar un dia nacional comprenen que hi ha moments de la historia d'Espanya on no es va actuar be, també es celebrar el dia de Espanya.

Perquè personalment em sentiria orgullós de que el meu país celebres aquesta diversitat, no el que alguns celebrem que es el que denominen 'l'ADN 100% espanyol', perquè si revisem la història Espanya sempre ha sigut un nexe de diferents cultures. El que alguns creuen que són les nostres debilitats en veritat són les nostres fortaleses. 

Llavors pensant en 3 símbols que poden definir aquesta festivitat podrien ser:

1. Cacau:                                                            

              

El Cacau es un dels aliments que van introduir després de la invasió colonial a Sud-americà, un símbol d'un intercanvi cultural.

2. Estàtua a Colom:

Encara que avui dia es una figura molt controvertida i que hi ha diversitat d'opinions, aquesta figura representa un símbol no solament de la hispanitat, sinó que l'esperit que hi va haver-hi aquell moment.

3. Corona:

La corona o més ben dit la monarquia té un pes molt gran en la hispanitat, i més avui dia que gran part dels festejos del 12 d'octubre estan envoltats amb la monarquia espanyola.